Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
correccions |
||
Línia 19:
== Descripció ==
Gran edifici d'estil neoromànic. La planta té forma de lletra E orientats els braços vers el sud. L'imponent edifici, avui desocupat gairebé del tot, té una biblioteca de 16 000
== Història ==
Línia 28:
El bisbe Josep Caixal va arribar el 1853 al Bisbat d'Urgell. Tres mesos després d'arribar a la diòcesi, va anunciar el seu propòsit de bastir un nou seminari a la Seu d'Urgell en substitució del que hi havia al col·legi de Sant Andreu.<ref name="bisbat"/> El 1858 s'obrí l'expedient canònic d'edificació. L'elegant edifici es va bastir de forma ràpida, per donar servei a tots els seminaristes que fins llavors havien estat dispersos per les cases rectorals, preceptories o sucursals foranes i famílies de la ciutat.<ref name="bisbat">Bisbat d'Urgell, [http://www.bisbaturgell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=61&Itemid=95&lang=ca Història del Seminari ]</ref>
Segons la llegenda, el bisbe Caixal va impulsar la construcció del nou seminari (1860) amb diners d'un tresor de l'[[Sant Domènec de la Seu d'Urgell|església de Sant Domènec]], que havia estat desamortitzada.<ref>{{citar web |url=http://www.castellsdelleida.com/index.php?module=pnActivitats&nav=activitat&pid=194&geo=3 |editor=Castells de Lleida |títol=La Seu d’Urgell: ruta pel seu patrimoni cultural |consulta=10 setembre 2010 }}</ref>
Els nois de la ciutat, fins a la introducció dels [[La Salle|germans de les Escoles Cristianes]] ([[1910]]), acudien al Seminari, mentre que les noies estudiaven al [[Centre cultural "Les Monges"|Col·legi de les Monges]].<ref name="gec"/> El seu ús com a centre d'educació, ple de infants i de joves en època d'estudi, va decaure a mida que les vocacions van minvar.<ref name="bisbat"/>
|