Diferència entre revisions de la pàgina «Servaci de Tongeren»

 
==Biografia==
[[Fitxer:Servaas.jpeg|left|200px|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]
[[Fitxer:Servaas.jpeg|left|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arrianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit al cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].
[[Fitxer:MaastrichtNoodkist04.jpg|thumb|left|200px|Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas.]]
[[Fitxer:Servaas.jpeg|left|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arrianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit al cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].
 
Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref>
60.735

modificacions