Helicó: diferència entre les revisions

'''Helicó''' (grec '''''Helikon''''',llatí '''''Helicon''''') es el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o mes exactament una serralada muntanyosa de [[Beòcia]], a Grècia, entre el llac [[Copais]] i el [[golf de Corint]], famós perquè fou considerat el refugi de les Muses; la part oriental de la serralada era especialment consagrada a aquestes, i incloïa la cova sagrada de les Muses (amb nombroses estàtues que foren traslladades a [[Constantinoble]] per [[Constantí el gran]] on foren destruïdes pel foc el [[404]]), la font d'Aganippe, que inspirava als que bevien d'ella, i la font d'Hippocrene (probablement la actual Makarioitissa); les dues fonts formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava el Haliartos que desaiguava al llac Copais; uns jocs dedicats a les Muses (els ''Museia'') es feien a la zona de la cova, que avui porta el nom de Sant Nicolau per un convent i església construïts al peu del proper puig Marandáli, un dels principals de la serralada. A la serralada es va establir una escola de poetes grecs fixada a Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que fou la residencia del mes famós poeta de l'escola, [[Hesíode]]. Una part de la serralada, també dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibethrion (Llatí ''Leibethrium''), i correspondria probablement a la actual Zagará o a Gránitza (aquesta darrera es mes probable que fos Laphystion, llatí ''Laphystium''), on també hi havia algunes estàtues de les muses i nimfes, les fonts de Leibethrias i Petra i una cova dedicada a les nimfes leibetrianes.▼

El pic mes alt de la serrada es l'actual Paleovúni (1.524 metres).▼