Castell de Santa Pau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10:
| construccio =
| estil =
| documentat = s.X
| començament =
| acabament =
Línia 24:
| ppcc = si
}}
El '''castell de [[Santa Pau]]''', a la [[Garrotxa]], és de l'època feudal. L'anyi [[1462]]es vatroba sersituat atacatal pelsbell-mig pagesosde [[remences]]la comvila ade partSanta Pau, perfectament integrat dins del [[setgeseu decas Besalú]]urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les parets del castell.
El seu nom va donar lloc a la llegenda de la monja [[Pau de Sant Joan de les Abadesses|Santa Pau]].
El castell de Santa Pau es troba situat al bell-mig de la vila de Santa Pau, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les parets del castell.
 
== Història ==
Línia 47:
L’any 1433 Hug Ademar de Santa Pau signava com a senyor dels castells de Santa Pau, Finestres i Castellfollit, i quatre anys després s’afegia el domini dels senyorius de Mosset, Peracolls i Torre Bastarda enfront el litigi que tenia amb Francesc Gelabert de Centelles.
Els Oms passen a posseir la baronia de Santa Pau i Finestres segons consta per venda executada per la Cort Reial de Besalú l’any 1456.
En plena revolta ''remença'', els pagesos s’avaloten contra el procurador de Santa Pau per haver fet presoner el síndic dels [[remences]] acusant-lo de resistència a l’agutzir de la baronia en l’acte d’executar pensions i prestacions (1462). En aquesta mateixa data consta que el cabdill remença Francesc de Verntallat es trobava a Santa Pau. En finalitzar la guerra, però, hi havia al costat del rei Joan II no tan sols Verntallat i les remences sinó també el propi Guillem d’Oms, senyor de Santa Pau i de Finestres. Uns anys després (1473) el monarca ordenava a l’agutzir reial que posés Guillem d’Oms en possessió del castell de Finestres que havia estat conquerit pels remences en nom del rei i hi senyorejaven Verntallat i Pere Joan Sala. Malgrat això, l’any 1486 tingué lloc un darrer episodi en el qual els [[remences]], conduïts per Narcís Goixat, prengueren el castell de Santa Pau i feren presoner ''mossèn Oms'' per tal que els lliurés la fortalesa de Finestres. [Ferran el Catòlic] es pronuncià contra aquest fet des d’[Alcal+aAlcalà d’Henares] i aviat tornaren els castells a mans del llinatge dels Oms.
El 1694 les tropes franceses ocuparen el castell de Santa Pau fins que fou pres, uns mesos després, per les tropes espanyoles que van fer volar part del castell.
Antoni IV d’Oms el va fer reedificar posteriorment amb un cost de 2.000 lliures.
Durant la segona meitat del segle XVIII els marquesos de Moià de la Torre passaren a ser els senyors dels castells de Santa Pau i de Finestres per un tema de deutes crediticis. El títol baronial de Santa Pau ha restat des d’aleshores vinculat als marquesos de Castelldosrius i d’aquesta manera Fèlix II de Sentmenat i de Güell, desè marquès de Castelldosrius ha esdevingut baró de Santa Pau (dada recollida l’any 1969).
 
== L’edifici ==
Santa Pau fou, en els seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni situada a la part diametralment oposada.
El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el