Iode: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.3) (Robot afegeix: vep:Jod
Cap resum de modificació
Línia 116:
! colspan="2" bgcolor="#ffff99" | {{petit|{{cnpt}}<br /><sup>†</sup>Calculat a partir de distintes longituds<br />d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.}}
|}
El '''iode''' és un [[element químic]] de [[nombre atòmic]] 53 situat en el grup dels [[halogen]]s (grup 17) de la [[taula periòdica dels elements]]. El seu símbol és '''I'''. És un [[oligoelement]] i s'empra principalment en [[medicina]], [[fotografia]] i com a [[colorant]]. Químicament, el iode és l'halogen menys [[Reactivitat química |reactiu]] i menys [[electronegativitat|electronegatiu]].
 
== Propietats químiques==
És un [[oligoelement]] i s'empra principalment en [[medicina]], [[fotografia]] i com a [[colorant]]. Químicament, el iode és l'halogen menys [[reactivitat|reactiu]] i menys [[electronegativitat|electronegatiu]].
 
== Característiques principals ==
El iode és un sòlid negre i llustrós, amb lleugera brillantor metàl·lica, que [[sublimació|sublima]] en condicions normals donant un gas de color violeta i olor irritant. Igual que la resta d'halògens forma un gran nombre de compostos amb altres elements, però és el menys reactiu del grup i té certes característiques metàl·liques.
 
Linha 129 ⟶ 127:
== Aplicacions ==
* En llocs on hi ha poca aportació de iode a través de la dieta (normalment en zones de l'interior, on no es consumixen aliments marins) el dèficit en iode pot causar [[goll]], per tant anomenat goll endèmic. En molts d'estos llocs això es prevé per mitjà de l'addició de [[iodur de potassi]], KI, a la [[sal comuna]], NaCl, la qual es denomina [[sal iodada]].
* La [[tintura de iode]] és una dissolució de iode i iodur de potassi (KI) en [[alcohol etílic]], en aigua o en una mescla d'ambdós (per exemple, 2 grams de iode i 2,4 grams de iodur de potassi en 100 [[mil·lilitre|ml]] d'[[etanol]]) que té propietats com a [[antisèptic]]. S'empra com a desinfectant de la pell o per a netejar ferides. També es pot emprar per a desinfectar l'aigua, afegint unes gotes de tintura de iode i esperant mitja hora per a que faci efecte, s'eliminen els [[patògenpatogen]]s d'aquesta.
* Els compostos de iode són importants en el camp de la [[química orgànica]] i són molt útils en [[medicina]]; iodurs, així com la la [[tiroxina]], que conté iode, s'empren en medicina interna.
* El [[iodur de potassi]] (KI), s'empra en fotografia.
* S'empra iode en les làmpareslàmpades de filament de [[Tungstètungstè]] per a allargar la seua vida útil.
* El [[triiodur de nitrogen]] (NI<sub>3</sub>), és un [[explosiu]] d'impacte, massa inestable per a comercialitzar-lo, però que es pot preparar fàcilment de forma casolana.
 
== Rol biològic ==
[[Fitxer:Thyroxine.png|esquerra|thumb|Estructura de la tiroxina]]
El iode és un [[element químic essencial]]. La [[glàndula]] [[tiroide]] fabrica les [[hormona|hormones]] [[tiroxina]] i [[triiodetironina]], que contenen iode. El dèficit en iode produïx [[goll]] i [[mixedema]]. En el cas que es produeixi dèficit de iode durant la infància es pot originar [[cretinisme]], on es produeix un retard mental i físic.
 
En el cas que es produeixi dèficit de iode durant la infància es pot originar [[cretinisme]], on es produeix un retard mental i físic.
 
== Història ==
Linha 153 ⟶ 149:
* Quan es parteix de iodurs, aquests s'[[oxidació|oxiden]] amb clor i el iode obtingut se separa per mitjà de filtració. Es pot purificar reduint-lo i reoxidant-lo amb clor.
:2I<sup>-</sup> + Cl<sub>2</sub> → I<sub>2</sub> + 2Cl<sup>-</sup>
El iode es pot preparar de forma ultrapura fent reaccionar [[iodur de potassi]], KI, amb [[sulfatSulfat de coure (II)]], CuSO<sub>4</sub>.
 
== Compostos ==
Linha 167 ⟶ 163:
Hi ha trenta [[isòtop]]s de iode, però només el I-127 és estable. El [[radioisòtop]] artificial I-131 (un [[emissió beta|emissor beta]]) amb un [[període de semidesintegració]] de 8 dies s'ha emprat en el tractament de càncer i altres patologies de la glàndula [[tiroide]].
 
El iode-129 (amb un període de semidesintegració d'uns 16 milions d'anys) es pot produir a partir del xenó-129 en l'atmosfera terrestre, o també a través del decaïment de l'[[urani-238]]. Com l'urani-238 es produeix durant cert nombre d'activitats relacionades amb l'[[energia nuclear]], la seua presència (la relació <sup>129</sup>I/I) pot indicar el tipus d'activitat exercida en un determinat lloc. Per aquesta raó, el iode-129 es va emprar en els estudis d'aigua de pluja en el seguiment de l'[[accident de Txernòbil]]. També s'ha emprat com a [[traçador]] en l'aigua superficial i com a [[indicador]] de la dispersió de residus en el [[medi ambient]]. Altres aplicacions poden estar impedides per la producció de iode-129 en la [[litosfera]] a través d'un nombre de mecanismes de decaïment.
 
En molts aspectes el iode-129 és semblant al clor-36. És un halogen soluble, relativament no reactiu, existeix principalment com a anió no [[solvatació|solvatat]], i es produeix per reaccions in situ termonuclears i cosmogèniques. En estudis [[hidrologia|hidrològics]], les concentracions de iode-129 es donen generalment com la relació de iode-129 enfront del iode total (pràcticament tot iode-127). Com en el cas de la relació <sup>36</sup>Cl/Cl, les relacions <sup>129</sup>I/I en la naturalesa són força petites, 10<sup>-14</sup> a 10<sup>-10</sup> (el pic termonuclear de <sup>129</sup>I/I durant les dècades 1960 i 1970 va arribar a uns valors de 10<sup>-7</sup>, degut a les proves nuclears). El iode-129 es diferencia del clor-36 en què el seu període de semidesintegració és major (16 enfront de 0,3 milions d'anys), és altament biofílic i es troba en múltiples formes iòniques (generalment I<sup>-</sup> i iodats) que tenen diferent comportament químic.