Diferència entre revisions de la pàgina «Pierre-Antoine Dupont de l'Étang»

cap resum d'edició
Fill de família noble, inicià la seva carrera militar amb 19 anys, [[1784]] a la [[legió francesa]], amb el grau de [[sotstinent]] i va servir als [[Països Baixos]]. L'any [[1791]] serví como sotstinent en el 12é regiment d'infanteria. El [[10 de juny]] de 1792 rep la creu de Cavaller de Sant Lluís de mans de [[Lluís XVI]] per les seves accions en l'''afer de Pas-de-Baisieux '' i aquest mateix any ascendeix a tinent coronel. L'any [[1793]] ascendí a coronel i a general de brigada, servint a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.
 
lL'any [[1795]] és nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar creat pel [[Directori]], de la mà de Carnot. El [[2 de maig]] de 1797 és ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.
 
La lleial adhesió de Dupont al Primer Cònsol durant el [[cop d'estat del 18 de Brumari]] li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.
{{Citació|''[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.''|General [[Maximilien Sébastien Foy]]|Història de la guerra dins la península}}
 
Després de l'aixecament del [[2 de maig]] de 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, composta per uns 12.000 homes on entrà el [[7 de juny]], i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir al mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos en revenja van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{citar web |url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref> A [[Batalla del Pont d'Alcolea|Alcolea]] es troba amb la resistència dels espanyols dirigits pel general Echavarri mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaça de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedeix fins [[Andújar]] i [[Bailén]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol que el derrotà.
 
[[Fitxer:La_Rendición_de_Bailén_(Casado_del_Alisal).jpg|thumb|left|250 px|Representació de la Rendició de la Batalla de Bailén]]
Tots el mèrits obtinguts fins el moment desaparegueren. Després de la derrota a la [[Batalla de Bailén]], Dupont fou culpat per [[Napoleó]] del desastre, fou empresonat a l'arribar a França, juntament amb altres generals vençuts i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissió especial. Pel dictamen de la comissió, Dupont fou privat de tots els seus graus, títols i condecoracions, esborrat el seu nom de l'anuari de la [[Legió d'Honor]], prohibint-se-li l'us de l'uniforme militar i del títol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tancà a la presó.
 
Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] de 1814, el rei el nomenal'anomena Ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.
 
Durant els [[Cent Dies]], Napoleó el tronà a degradar i l'empresonà. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] de 1815 fou nomenat ministre d'estat i membre del consell privat del rei.
56.625

modificacions