Diferència entre revisions de la pàgina «Pierre-Antoine Dupont de l'Étang»

cap resum d'edició
{{inacabat}}
{{millorar ortografia}}
{{MF}}
[[Fitxer:Dupont.jpg|right|137px|Dupont de l'Étang]]
'''Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang''' ([[Chabanès]], [[Charente]], [[14 de juliol]] de [[1765]] - †[[9 de març]] de [[1840]]), general [[França|francès]] durant les [[Guerres napoleòniques]]. Fou germà de Pierre Antoine Dupont-Chaumont, també comte i general.
 
Fill de família noble, iniciàera germà de [[Pierre Antoine Dupont-Chaumont]], també comte i general. Inicià la seva carrera militar amb 19 anys, [[1784]] a la [[legió francesa]], amb el grau de [[sotstinent]] i va servir als [[Països Baixos]]. L'any [[1791]] serví como sotstinent en el 12é regiment d'infanteria. El [[10 de juny]] de [[1792]] rep la creu de [[Cavaller]] de [[Sant Lluís]] de mans dedel rei [[Lluís XVI]] per les seves accions en l'''afer de Pas-de-Baisieux '' i aquest mateix any ascendeix a tinent coronel. L'any [[1793]] ascendí a coronel i a general de brigada, servint a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.
 
L'any [[1795]] és nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar creat pel [[Directori]], de la mà de [[Lazare Carnot|Carnot]]. El [[2 de maig]] de 1797 és ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.
 
La lleial adhesió de Dupont al Primer Cònsol durant el [[cop d'estat deld'el ''18 de Brumari]]'' li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.
 
Intervingué en la campanya d'Itàlia (1799 - 1800), participant, entre d'altres, a la [[batalla de Marengo]] contra els austríacs.
{{Citació|''[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.''|General [[Maximilien Sébastien Foy]]|Història de la guerra dins la península}}
 
Després de l'aixecament del [[2 de maig]] de 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, composta per uns 12.000 homes on entrà el [[7 de juny]], i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir al mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos en revenja van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{citar web |url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref> AEn arribar [[Batalla del Pont d'Alcolea|Alcolea]] es troba amb la resistència dels espanyols dirigits pel general [[Pedro Agustín de Echavárri|Echavárri]], mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaça de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedeix fins [[Andújar]] i [[Bailén]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol que el derrotà.
 
[[Fitxer:La_Rendición_de_Bailén_(Casado_del_Alisal).jpg|thumb|left|250 px|Representació de la Rendició de la Batalla de Bailén]]
Tots el mèrits obtinguts fins el moment desaparegueren. Després de la derrota a la [[Batalla de Bailén]], Dupont fou culpat per [[Napoleó]] del desastre, fou empresonat aen l'arribar a França, juntament amb altres generals vençuts i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissió especial. Pel dictamen de la comissió, Dupont fou privat de tots els seus graus, títols i condecoracions, esborrat el seu nom de l'anuari de la [[Legió d'Honor]], prohibint-se-li l'us de l'uniforme militar i del títol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tancà a la presó.
 
Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] de 1814, el rei l'anomena Ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.
 
Durant la [[dictadura]] d'els [[Cent Dies]], Napoleó el tronàtornà a degradar i l'empresonàempresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] de [[1815]] fou nomenat ministre d'estatEstat i membre del consell privat del rei.
 
Després de fer de diputat per la Cherente des de 1815, el [[1830]] renuncià i el [[1832]] es retirà de l'exèrcit a l'edat de 66 anys.
 
Morí a París el [[9 de març]] de [[1840]].
[[Categoria:Participants a les Guerres Napoleòniques]]
[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Guerra del Francès]]
 
[[de:Pierre Dupont de l’Étang]]
56.586

modificacions