Diferència entre revisions de la pàgina «Gil l'Eremita»

m
r2.7.3) (Robot modifica: sk:Egídius (opát); canvis cosmètics
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m (r2.7.3) (Robot modifica: sk:Egídius (opát); canvis cosmètics)
{{Sant
|nom= Sant Gil, o<br />Egidi
|nom secular=Αἰγίδιος; llatí: Ægidius
|imatge=St Giles in stained glass window in Wormshill (cropped).JPG
'''Gil''' ([[Atenes]], Grècia, ca. 640 - [[Sant Geli]], Gard, França, ca. 720) va ser un [[eremita]] i [[abat]] d'origen grec que va viure en el segle VII. És venerat com a sant per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. La seva vida fou recollida, entre d'altres, per [[Iacopo da Varazze]] a la ''[[Llegenda Àuria]]''.
 
== Vida i tradicions ==
Segons algunes fonts<ref>Jean-Marie MARCONOT. ''Saint Gilles. L'abbatiale romane''. RIRESC, Nimes, 2008. ISBN 2-910539-37-7</ref> sant Gil hauria nascut cap el 640, els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. La seva santedat es va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys d'edat es va traslladar a la [[Provença]], fent una estada a Roma. Arribat a [[Arle]] va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava es estar acompanyat per una femella de cérvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.
 
Un altre episodi ens fa saber que l'abat va anar a Roma i va rebre del papa unes portes de fusta per l'església. Sant Gil les va llençar al [[Tíber]] i l'aigua les va portar miraculosament fins la costa de Provença, prop de l'abadia. Va morir cap el 720 i fou enterrat a l'abadia on va viure. El seu lloc d'enterrament va esdevenir un centre d'atracció pels pelegrins que s'hi atansaven per venerar-lo.
 
== Sant Gil i Catalunya ==
A Catalunya, una llegenda explica que sant Gil era un pescador d’[[Atenes]] a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir el mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la [[vall de Núria]], al [[Pirineu]], on es va instal·lar, vivint un temps aixoplugat en una cova.
 
La festa comença la vigília amb jocs de [[cucanya]], esports, coets i oferiment de coca. La missa del vespre és celebrada ordinàriament pel bisbe; tot seguit. es fa la [[Processó religiosa|Processó]] de Torxes fins a l’ermita de Sant Gil. Havent sopat, té lloc un foc de camp davant del santuari. Al dia següent, els pastors, amb vestits típics, presideixen la missa i fan ofrena a la Mare de Déu de Núria de diversos productes propis. Tot seguit es fa la processó amb la imatge de la Mare de Déu cap a l’ermita de Sant Gil, amb acompanyament dels gegants de [[Ribes de Freser]].
 
== Referències ==
<references />
 
== Bibliografia ==
* Joan Amades ''Fets i Costums dia a dia, nº. 17. ESTIU''
* Louis RÉAU. ''Iconografía del arte cristiano''. Tomo 2 volumen 3. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1997. ISBN 84-7628-208-7
 
{{ORDENA:Gil L'Eremita}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Abats benedictins francesos]]
[[Categoria:Catorze Sants Auxiliadors]]
[[ro:Sfântul Egidiu]]
[[ru:Святой Эгидий]]
[[sk:Svätý Egídius (opát)]]
[[sv:Egidius]]
203.112

modificacions