[[Fitxer: Canon 155mm TRF1 fh000024.jpg|200px|thumb|Obús francès [[TRF1]] de 155 mm.]]
La paraula ''' obús ''' fa referència a diferents peces de [[artilleria]] i alsa seusla seva [[obús (projectil)|municionsmunició]]. <ref Name="rae"> REAL ACADEMIA ESPAÑOLA [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=ob%FAs FAS DICCIONARI DE LA LLENGUAObús: ESPANYOLADRAE - Vintena segona edició] </ref> És un tipus de peça de d'[[artilleria]] que es caracteritza per una canella relativament curt (de 15 a 25 calibres) i per usar càrregues propelentes comparativament petites per propulsar projectils en trajectòries relativament altes, amb un pronunciat angle de caiguda, el que permet, a diferència del [[canó (artilleria)|canó]] normal, atacar mitjançant un tir corb o indirecte blancs que es troben després obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies a que la peça pot elevar en angle superiors als 45°. En les [[taxonomia]]s de les peces d'artilleria usades pels exèrcits europeus (i en l'estil europeu) en els segles [[segle XVII|XVII]], [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]], l'obús es va situar entre el «[[Canó (artilleria)|canó]]» (el qual té una canella més llarg, més càrregues de propulsió, projectils més lleugers, velocitats més altes i trajectòries més planes) i el «[[Morter (arma)|morter]]» (el qual té l'habilitat de disparar projectils amb indrets més pronunciats d'ascens i caiguda). Els obusos, igual que altres peces d'artilleria, estan organitzats usualment en grups anomenats [[Bateria (artilleria)|bateries]].
El obús va aparèixer en la primera meitat del [[segle XIX]], però va ser a la [[Primera Guerra Mundial]] en la qual va aconseguir gran importància com a principal peça artillera pesada, en permetre atacar «des de dalt» les fortificacions semienterrades que eren gairebé invulnerables per als canons de campanya tradicionals.
