Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot afegeix: ru:Эль-Хадж Омар |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Image:OumarTall.jpg|thumb|right|300px|Un fresc a [[Dakar]]]]
'''Al-Hadjdj Umar''' ibn Said ibn Uthman Tal
Era fill de Saydu Tal, un devot musulmà. Va estudiar la religió seguint els ensenyaments derivats del shaykh al-Tidjani, i va practicar la meditació. Va anar a [[la Meca]] passant per [[Kong]], [[Sultanat de Sokoto|Sokoto]], [[Fezzan]] i [[Egipte]], i allí fou iniciat per Sidi Muhammad al-Ghabi que el va nomenar ''khalifa'' pels territoris dels negres. Va visitar [[Medina]] i [[Jerusalem]] i va tornar tres vegades a la Meca estant en contacte amb els ''shaykhs'' de la secta Khalwatiyya. Va retornar al seu país a través e Fezzan i [[Bornu]], i va rebre inicialment el nom de Shaykh al-Murtada. La llegenda diu que va fer diversos miracles. Es va casar amb una filla (de nom Maryatu) del sultà kanemi de Bornu, però aquest després el va voler assassinar; Umar es va lliurar dels sicaris que havia enviat el sultà. Va estar set anys a Sokoto amb [[Muhammad Bello]], fill i successor d'[[Osman Dan Fodio]], i es va casar amb la seva filla Maryam. Va anar després a [[Hamdallahi]], capital de [[Masina]] però després, considerat un agitador perillós, va haver de marxar a Segu on el rei local, Tyéfolo, a petició d'Ahmadou de Masina el va empresonar; quan fou alliberat va tornar a [[Futa Toro]] ([[1838]]) on fou ben rebut per l'''almamy'' (imam).
Del [[1838]] al [[1846]] es va instal·lar a Diégounko a [[Futa Djallon]], prop de Timbo, on va fundar una congregació o ''zawiya'' i va instruir nombrosos deixebles. Va explotar les mines d'or de Boiuré el que li va donar un cert poder. El [[1846]] va retornar sol a Futa Toro per predicar el ''wird'' tidjani, però no va aconseguir gaires seguidors; en les seves predicacions va visitar la zona del riu [[Gàmbia]], Saloum, Sine, Baoi i [[Cayor]] i va establir contactes amistosos amb el governador francès Caille. El [[1848]] l'almamy, per por d'un creixement de la seva força, el va expulsar de Futa Toro i es va instal·lar a Dinguiraye (moderna república de [[Guinea]]), que va fortificar i que va decidir que seria la base de les seves conquestes al iniciar la guerra santa; els seus partidaris foren anomenats ''ansar''; va aconseguir un subministrament d'armes i municions i va nomenar cap militar a Alfa Umar fill del "tyerno" Baïla.
Línia 10:
El [[1854]] va haver de reprendre la lluita contra els bambara de Kaarta que no paraven de revoltar-se tot i que acabaven derrotats. També va lluitar contra els Diawara del Kingi que pel contrari el van derrotar i li van causar greus pèrdues. Va intentar una aliança amb els reis de Segu i de Masina però aquestos la van refusar. El [[1855]] fou assetjat a Nioro però va aconseguir fer aixecar el setge i tot seguit va iniciar la guerra contra Ahmadou Ahmadou de Masina; com que els peuls de Masina ja eren musulmans va justificar la lluita per imposar el ''wird'' tidjani, i va aconseguir una victòria a Kassakéri el [[12 d'agost]] de [[1856]]; va concertar una aliança amb els shaykh Si Ahmad al-Bakkay enemic dels peuls; va fer la guerra contra els kassonké i contra els diversos caps del Bondou i del Futa. El [[1857]] els habitants de Kaarta es van refugiar a Khasso fugint dels combats, i una part es va refugiar al fort francès de [[Mdina (Senegal)|Medina]], que Umar va assetjar; el mulat Paul Holl va resistir el setge de tres mesos, fins que el general [[Louis Faiderbhe]] va arribar en ajut i es va haver de retirar el [[18 de juliol]] de [[1857]].
El [[1858]] Umar va fortificar Joundian i va entrar al Boundou i al Futa atacant el [[1859]] Matam, però fou rebutjat i va tornar a Nioro. Els francesos van ocupar Guénou, van netejar les rodalies de Bakel i es van apoderar del territoris del Dimar i del Damga. El Futa Toro es va escapar a l’autoritat d'Umar i llavors va voler desplaçar a la població de la zona cap a Kaarta, que havia quedat despoblada, amb la idea de tenir pobles fidels prop de Nioro; però els tocolor no volien emigrar i va caler fer cremar els pobles per obligar a la gent a marxar a [[Kaarta]]; l’èxode va provocar malalties i sobretot una gran fam. El [[1860]] Umar va reprendre la conquesta del regne bambara de [[Kaarta|Segu]], que fou assolat. El gener del [[1861]] va vèncer a Tio als exèrcits d'Ali Diara de Segu i d'Ahmadou Ahmadou de Masina, i va ocupar Nyamina, Sansanding i finalment Segu el [[10 de maig]] de [[1861]]. La ciutat fou fortificada i
Poc després Umar va conquerir [[Tombuctú]] i la va saquejar però els maures kounta de la Bakkakiyya es van aliar als peuls que es van revoltar dirigits per Balobo, germà del executat rei de Masina, i junts van assetjar Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resistència, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penyasegats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una carrega d'explosiu; el seu cos no es va trobar. El seu hereu fou el seu fill Ahmadou al-Kabir al-Madani que va governar (1864-1892) les regions orientals com a ''faama'' o virrei; com sobirà suprem o califa el va succeir el seu nebot Tidani Tal.
Línia 16:
El seu imperi que anava de Masina al Falèmé i del Tinkisso al Sahel, va començar desaparèixer al cap de setze anys i es va extingir amb un quart de segle. Umar va deixar escrites diverses obres religioses destacant dues relatives a la secta Tidjaniyya del shaykh al-Tidjani.
==
* David Rodinson, "''The Holy War of Umar Tal''", Oxford University Press
* ''Le temps des marabouts Itinéraires et stratégies islamiques en Afrique occidentale française'', Editions Karthala
| |||