Imperi Kuixan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Redirecció a Imperi Kushan |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{millorar text|Repassar ortografia, terminologia en català i estil}}
[[Fitxer:Kushanmap.jpg|right|thumb|Territoris de l'Imperi Kushan.]]
L''''Imperi Kuixan''' (''Kušān'') fou un [[estat]] que, al seu nadir, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del [[Tadjikistan]] fins a l'[[Afganistan]], [[Pakistan]] i la vall del [[Ganges]] al nord de l'[[Índia]]. L'imperi va ser creat per la tribu Kuixan de la confederació Yuezhi, un poble indoeuropeu de la conca Tarim, [[Xina]], possiblement relacionats amb els [[tocaris]]. Tingueren contactes diplomàtics amb l'[[imperi Romà]], l'[[imperi Persa]] i la [[Xina]]; durant uns segles van ser el centre d'intercanvi entre l'[[Orient]] i l'[[Occident]].
== Orígens ==
Les fonts xineses descriuen el Guishuang, és a dir, els Kushans, com una de les cinc tribus aristocràtiques de la [[Yüeh-chi]], també anomenades [[Yüeh-chi]], una confederació de pobles indoeuropeus. El [[Yüeh-chi]] és considerat en general com la [[llengua indoeuropea]] més oriental de la zona àrida de l’[[Àsia]] Central. Durant els temps moderns, [[Xinjiang]] i [[Gansu]], possiblement parlaven diverses versions de la llengua Tocharian, fins que foren expulsats a l'oest pels [[Xiongnu]] en els anys 176 – 160 aC. Les cinc tribus que constitueixen el [[Yüeh-chi]] són conegudes en la història de la [[Xina]] com Xiūmì, Guishuang, Shuangmi, Xidun i Dūmì.
El [[Yüeh-chi]] arribarà fins els regnes hel·lènics Grecobactrians en el territori de la [[Bactriana]], al voltant del 135 aC. Els desplaçats de les dinasties gregues, s'establiran en el sud – est de la regió del [[Hindu Kush]] i de la conca del Indo (actualment el [[Pakistan]]), territoris que ocupen la part occidental del Regne Indo-Grec.
== Els primers kuixans ==
S'han trobat traces de la presència dels Kushan a l'àrea de [[Bactriana]] i [[Sogdiana]]. Per les fonts arqueològiques se sap que estan a Takht-I-Sangin, Surkh Kotal (un temple monumental), i al palau de Khalchayan. Les diverses escultures i frisos surten representant l'equitació dels arquers a cavall, i homes amb cranis significativament deformats artificialment, com el príncep Kushan de Khalchayan (una pràctica feta a l’[[Àsia]] central nòmada).
A les ruïnes d'antigues ciutats hel·lenístiques com [[Ai-Khanum]], se sap que els Kushans van construir fortaleses. El primer governant documentat, i el primer en proclamar-se com un governant Kushan va ser Heraios. S'anomena un "Tirà" a les seves monedes, i també exhibia cranis deformats. Podria haver estat un aliat dels grecs, i va compartir el mateix estil d'encunyació. Heraios podria haver estat el pare del primer emperador Kushan Kujula Kadphises.
== Un imperi multicultural ==
[[Fitxer:KushanDevoteeFullLength.jpg|right|thumb|Respresentació [[Budisme|budista]] d'un devot kushan ([[segle II]]).]]
Serà en el segle següent quan els Guishuang adquiriran una gran importància sobre les altres tribus de [[Yüeh-chi]], agrupades en una confederació sota el comandant yabgu, Kujula Kadphises. El nom de Guishuang fou acceptat a l'oest i modificat en el [[Kushan]] per designar la confederació, malgrat que els xinesos continuaran anomenant-la [[Yüeh-chi]].
Els Kushans poc a poc aniran prenen el control de la zona de les tribus [[escites]], i s'aniran expandint per la regió sud, tradicionalment coneguda com [[Gandhara]], on establiran dues capitals, avui en dia situades a prop de [[Kabul]] i Peshawar. Antigament aquestes eren conegudes com a Kapisa i Pushklavati respectivament.
Els Kushans adoptaran elements de la cultura hel·lenística de la [[Bactriana]]. Adoptaran l'alfabet grec (desenvolupant la lletra Þ "ś" o ''[[xeix (so)|xeix]]''), i aviat començaran a encunyar moneda copiant el model grec. En les seves monedes apareixeran llegendes en llengua grega combinades amb les llegendes pali (amb el guió Kharoshthi), fins els primers anys de regnat de Kanishka. Després d'aquesta data, s'utilitzaran les llegendes Kushan (amb un guió adaptat al grec) combinades amb llegendes en grec (amb escriptura grega) i llegendes amb Pali (amb guió Kharoshthi).
Es creu que els Kushans foren [[zoroastrians]] i més tard [[budistes]]. Tot i així, des dels temps de Wima Takto, molts Kushans començaran a adoptar alguns aspectes de la cultura d'[[Índia]], juntament amb altres grups nòmades que havien ocupat l’[[Índia]] , principalment el clan de [[gujjars]]. Igual que els [[macedonis]] i els egipcis que van adoptar alguns aspectes de la forta cultura grega dels regnes hel·lenístics.
El primer Gran Kushan, l'emperador Wima Kadphises, podria haver abraçat el [[xivaisme]] segons ens mostren les monedes encunyades durant aquest període. Els següents emperadors Kushan estaran representats per una gran varietat de religions, incloent-hi el zoroastrisme, el budisme, i possiblement el [[xivaisme]].
L'imperi dels Kushans estarà vinculat al comerç marítim de l'Oceà [[Índic]] juntament amb el comerç de la [[Ruta de la Seda]] a través de la civilització de la vall de l’[[Indus]]. Durant l'apogeu de la dinastia, els Kushans vagament supervisaven el territori que s'estenia a través de la [[Mar d'Aral]] l'actual [[Uzbekistan]], [[Afganistan]], [[Pakistan]] i el nord de l’[[Índia]].
La unitat i la pau d'aquesta gran extensió territorial, ajudaran a establir un comerç de llarga distància, que portarà cap a [[Roma]] la seda de la [[Xina]], tot creant xarxes comercials en els centres urbans.
== Expansió territorial ==
Una evidència arqueològica directe d'un regne Kushan de llarga duració estigui bàsicament disponible en una àrea ample des de Surkh Kotal, Begram, la capital d'estiu del Kushans, Peshawar, Taxila i Mathura, la capital d'hivern del Kushans. Unes altres àrees del regne inclouen probablement Khwarezm (troballes arqueològiques russes) Kausambi (excavacions de la universitat de Allahabad), Sanchi i Sarnath (inscripcions amb noms i dates dels reis Kushan), Malwa i Maharashtra, Orissa (imitació de monedes Kushan).
L'última descoberta la inscripció Rabatak tendeix a confirmar el gran domini de l'Imperi Kushan al cor de l'[[Índia]]. Les línies 4 a 7 de la inscripció descriuen les ciutats que estaven sota el regnat de Kanishka, entre el qual sis noms són identificables: Ujjain, Kundina, Saketa, Kausambi, Pataliputra, i Champa (encara que el text no està clar si Champa era una possessió de Kanishka o només de més enllà).
Cap al nord, en el segon segle CE, el Kushans sota Kanishka van fer diverses incursions Tarim Basin, pel que sembla la terra original dels seus avantpassats els [[Yüeh-chi]], on tenien diversos contactes amb els xinesos. Tant les troballes arqueològiques com les evidències literàries suggereixen que hi havia regnes Kushan, a Kashgar, Yarkand i Khotan.
A finals del segle tercer CE, les monedes decorades d'Huvishka estaven dedicades a Bodh Gaya juntament amb uns altres oferiments d'or sota el "Tron d'Il·luminació" del [[Buda (il·luminat)|Buda]], suggerint la influència Kushan directa en l'àrea durant aquell període.
== El panteó de déus kuixan ==
El panteó religiós Kushan és extremadament variat, com mostren les seves monedes i els seuss segells, en els quals apareixen més de 30 déus diferents, pertanyent al panteó hel·lenístic, l'iranià, i en menor mesura el món indi. Divinitats gregues, es representen a les primeres monedes en grec. Durant el regnat de Kanishka, la llengua de l'encunyació de monedes canvia a [[Bactriana]] (encara que romania en escriptura grega per a tots els reis). Després d'Huvishka, només dues divinitats apareixen a les monedes: ''Ardoxsho'' i ''Oesho''.
La representació d'entitats del sincretisme de la mitologia grega i hel·lenística són:
* Ηλιος(Helios), Ηφαηστος(Hephaistos), Σαληνη (Selene), Ανημος (Anemos). A més, les monedes d'Huvishka també descriuen dos demi-deus: ''erakilo'' Heracles, i ''sarapo'' Sarapis.
Les entitats índies representades en encunyació inclouen:
* Βοδδο (boddo, Buda)
* Μετραγο Βοδδο (''metrago boddo'', bodhisattava Maitreya)
* Mαασηνo(''maaseno'', Mahasena)
* Σκανδo koμαρo(''skando komaro'', Skanda Kumara)
* ακαμανο Βοδδο(''shakamano boddho'', Shakyamuni Buddha)
Les entitats irànies descrites en encunyació inclouen:
* Αρδοχϸο(''ardoxsho'', Ashi Vanghuhi)
* A?αειχ?o(''ashaeixsho'', Asha Vahishta)
* Αθϸο(''athsho'', Atar)
* Φαρρο (''pharro'', Khwarenah)
* Λροοασπο(''lrooaspa'', Drvaspa)
* Μαναοβαγο (''manaobago'', Vohu Manah)
* Μαο(''mao'', Mah)
* Μιθρο, Μιιρο, Μιορο, Μιυρο (''mithro'' i variants, Mithra)
* Μοζδοοανο(''mozdooano'', Mazda *vana "Mazda el victoriós"?)
* Νανα, Ναναια, Ναναϸαο (variacions de ''nana'' panAsiatic, ''nny'' Sogdian, en un context Zoroastrià Aredvi Sura Anahita)
* Οαδο(''oado'' Vata)
* Oαxϸo (''oaxsho'', "Oxus")
* Ooρoμoζδο(''ooromozdo'', Ahura Mazda)
* Οραλαγνο(''orlagno'', Verethragna)
* Τιερο(''tiero'', Tir)
Addicionalment,
* Οηϸο(''oesho''), molt de temps es va considerar que representava [[Xiva (hinduisme)|Xiva]], però últimament s'identifica més amb Avestan Vayu confòs amb Xiva.
* Dues monedes de coure d'Huvishka tenen una llegenda de "Ganesa", però en comptes de descriure la figura ''therio''mòrfica típica de [[Ganesha]], tenen una figura d'un arquer agafant un arc llarg amb marques cap a dins i una fletxa. Això és una descripció típica de [[Rudra]], però en termes d'aquestes dues monedes se suposa que generalment representa Xiva.
== Contactes amb Roma ==
Unes quantes fonts romanes descriuen la visita d'ambaixadors dels reis de [[Bactriana]] i [[Índia]] durant el segle segon, probablement referint-se al Kushans.
Historia Augusta, parlant de l'Emperador Hadrian (117-138) diu:
"''Reges Bactrianorum legatos ad eum, amicitiae petendae causa, supplices miserunt''"
"Els reis de la [[Bactriana]] li enviaven ambaixadors de suplicants, per buscar la seva amistat."
També al 138, segons Aurelius Victor (''Epitome'', XV, 4), i [[Apià]] (''Praef''., 7), Antoninus Pius, successor de Hadrian, va rebre algun indi, bactrià (Kushan) i ambaixadors d'Hyrcanian.
Les Cròniques Històriques xineses de l'Hou Hanshu també descriuen l'intercanvi de béns entre l’[[Índia]] nord-occidental i l'[[imperi romà]]: "A l'oest (Tiazhu, [[Índia]] nord-occidental) comunica amb Da Qin (l'[[imperi Romà]]). Coses precioses des de Da Qin es poden trobar allí, així com fines robes de cotó, catifes de llana excel·lents, perfums de totes les classes, pans de sucre, pebre, gingebre, i sal negra."
La capital d'estiu Kushan a Begram ha produït una quantitat considerable de béns importats de l'[[imperi Romà]], en diversos tipus particulars de cristalleria.
== Decadència ==
Al segle tercer l'imperi Kushan es va començar a fragmentar. Al voltant del 225 Vasudeva va morir i l'imperi Kushan es va dividir en la meitat occidental i oriental. Al voltant del 224-240, el [[sassànides]] va envaïr [[Bactriana]] i l’[[Índia]] del nord, on es van conèixer com els indo-sassànides.
Al voltant del 270, els Kushans van perdre els seus territoris a la plana del [[Ganges]], on l'Imperi Gupta es va establir al voltant del 320 i els [[sassànides]] durant el regnat de Shapur II, sobretot l'àrea que comprèn l'[[Afganistan]].
Durant la meitat del segle quart un vassall dels Kushan, anomenat Kidara, va aconseguir el poder i va enderrocar la vella dinastia Kushan. Va crear un regne conegut com el regne Kidarite, encara que probablement es va considerar un Kushan, com indica l'estil Kushan de les seves monedes. El regne Kidarite sembla que va ser bastant pròsper, encara que en una escala més petita que els seus predecessors Kushan.
Aquestes reminiscències de l'imperi Kushan es destruiran al final del segle cinquè amb les invasions dels [[Huns]], i més tard amb l'expansió de l'[[Islam]].
== Llista de monarques ==
* Heraios (c. 1 - 30), primer governant de Kushan, generalment el període regnant Kushan més discutit
* Kujula Kadphises (c. 30 - c. 80)
* Vima Takto (c. 80 - c. 105) àlies Soter Megas o "Gran Salvador."
* Vima Kadphises (c. 105 - c. 127) el primer gran emperador Kushan
* Kanishka I(127 - c. 147)
* Vsishka (c. 151 - c. 155)
* Huvishka (c. 155 - c. 187)
* Vasudeva I (c. 191 - a com a mínim 230), l'últim dels grans emperadors Kushan
* Kanishka II (c. 226 - 240)
* Vashishka (c. 240 - 250)
* Kanishka III (c. 255 - 275)
* Vasudeva II (c. 290 - 310)
* Vasudeva III al qual es diu que és fill del rei de III,a Vasudeva, incertesa sobre aquest aspecte.
* Vasudeva IV al qual es diu que possiblement sigui Vasudeva III, regnant a Kandahar, incertesa com en l'anterior cas
* Vasudeva de Kabul al qual diu que possiblement sigui Vasudeva IV, regnant a Kabul, incertesa també sobre el seu cas.
* Chhu (c. 310? - 325?)
* Shaka I (c. 325 - 345)
* Kipunada (c. 350 - 375)
== Referència ==
*R. Grousset, ''L'empire des steppes''
{{Commons|Category:Kushan Empire}}
[[Categoria:Imperis d'Àsia|Kushan]]
{{Enllaç AD|la}}
[[ang:Cuscan Rīce]]
[[ast:Imperiu kushán]]
[[az:Kuşan İmperiyası]]
[[be:Кушанскае царства]]
[[bg:Кушанска империя]]
[[bn:কুষাণ সাম্রাজ্য]]
[[br:Impalaeriezh Kushan]]
[[cs:Kušánská říše]]
[[cv:Кушан патшалăхĕ]]
[[de:Kuschana]]
[[en:Kushan Empire]]
[[eo:Kuŝana imperio]]
[[es:Imperio kushán]]
[[et:Kušaani riik]]
[[eu:Kusan]]
[[fa:شاهنشاهی کوشان]]
[[fi:Kušana-valtakunta]]
[[fr:Empire kouchan]]
[[gl:Imperio Cuxano]]
[[he:אימפריית קושאן]]
[[hi:कुषाण]]
[[id:Kekaisaran Kushan]]
[[is:Kúsjanaveldið]]
[[it:Impero Kusana]]
[[ja:クシャーナ朝]]
[[ko:쿠샨 왕조]]
[[ky:Кушан падышалыгы]]
[[la:Imperium Cossanum]]
[[lt:Kušano imperija]]
[[lv:Kušānu valsts]]
[[ml:കുശാനസാമ്രാജ്യം]]
[[ms:Empayar Kushan]]
[[mt:Imperu Kushan]]
[[nl:Kushana]]
[[nn:Kusjanriket]]
[[no:Kushriket]]
[[os:Кушанты паддзахад]]
[[pl:Królestwo Kuszanów]]
[[pnb:کشن سلطنت]]
[[pt:Império dos Kushana]]
[[ru:Кушанское царство]]
[[scn:Mperu Kushan]]
[[sh:Kušansko Carstvo]]
[[simple:Kushan Empire]]
[[sr:Кушанско царство]]
[[sv:Kushan]]
[[ta:குசான் பேரரசு]]
[[te:కుషాణులు]]
[[th:จักรวรรดิกุษาณะ]]
[[tr:Kuşan İmparatorluğu]]
[[uk:Кушанська імперія]]
[[ur:کشان سلطنت]]
[[vi:Đế quốc Quý Sương]]
[[zh:貴霜帝國]]
[[zh-min-nan:Kùi-song Tè-kok]]
| |||