Primera República Espanyola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 73:
{{AP|Tercera Guerra Carlina|Generalitat de Catalunya|Diputació de Catalunya}}
[[Fitxer:Rafael tristany president de la diputació general de catalunya.jpg|thumb|250px|General [[Rafael Tristany i Parera]]. <br/>Comandant general del Principat i primer President de la [[Generalitat de Catalunya]] restaurada pels carlins el 1874.]]
El pretenent [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]] va cridar a la revolta el [[15 d'abril]] de [[1872]] i va ser escoltat pel [[País Basc]] i [[Catalunya]] on disposà de la col·laboració de [[Ramon Cabrera]]. Un dels motius que va empènyer Catalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restitució dels [[Constitucions catalanes|Furs catalans]] i la restauració de la Generalitat de Catalunya abolits el [[1714]] per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. El pretendent carlí Carles VIII impulsà el [[1872]] la lluita a [[Catalunya]] enviant-hi el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este|Alfons Carles de Borbó]]. Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Vic]], [[Manresa]] i [[Olot]] davant la impotència i desesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una bastavasta part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres. Com va afirmar [[Marià Vayreda]] a les seves memòries, un carlí podia travessar Catalunya des del Pirineu fins la costa sense trepitjar ni un pam de terra liberal: ''mentre sapiguessin formar en les places dels pobles i desfilar en les entrades i sortides amb lo degut ordre, ja n'hi havia prou''.<ref>[http://historiesmanresanes.blogspot.com/2009/11/les-carlinades-manresa.html Històries Manresanes]</ref>
 
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714 els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]]. En fou declarat President el general [[Rafael Tristany]], que seria seguit després per [[Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], localitat des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.