Diferència entre revisions de la pàgina «Otrar»

93 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
'''Otrar''' (en àrab '''Utrar''', també '''Farab''') és una antiga ciutat de l'[[Àsia Central]] a la que fou la [[ruta de la seda]], propera a la moderna ciutat de [[Karatau]] a [[Kazakhstan]]. La seves ruïnes es troben a la província del Sud, al districte ([[okrug]]) de [[Kusulkum]]. estavaEra a la riba sud del [[Iaxartes]] ([[Sir Darya]]Sirdarià) a la confluència amb el [[riu Aris]]. Fou centre d'un [[oasi]] i una divisió política que s'estenia a l'oest cap al desert de [[Kzilkum]] entre el Sir DaryaSirdarià i el Amu Daryal'[[Amudarià]]. Les antigues ciutats de l'oasi tenen nom moderns: Altyntobe, Dzhalpak-tobe, Kuyuk-Mardan-tobe i Pchakchi-tobe entre d'altres; dels nom antics només se'n conserven tres.
 
==Història==
Antiga ciutat probablement del [[segle I]], la posició d'Otrar en el centre de la ruta de caravanes afavoria la seva prosperitat: per un costat cap a [[Taraz]] i [[Balasagun]] i el [[Turquestan Oriental]]; pel [[Sir Darya]]Sirdarià cap a [[Shahs]], [[Merv]] i [[Nishapur]]; i un altraaltre cap a l'oest fins a [[Khwarizm]] i la regió del [[Volga]] i el [Caucas].
 
Entre les monedes trobades a Otrar n'hi ha amb el genèric símbol dels türgesh ([[turcs]]) amb un bou a un costat i un lleó a l'altraaltre; un segon tipus presenta el signe X a un costat i probablement correspondrien a un governant local; una de les hipòtesis es que es tractaria d'un governant del poble turc dels [[kangars]] que havien format un estat anomenat [[Kangu Tarban]] a la zona del Sir DaryaSirdarià (llavors anomenat riu '''Kang''') que va existir entre el [[segle I aC]] i el [[segle V]] amb capital a Bityan, i que al final es va dividir en diversos petits estats principalment a la vall del Sir DaryaSirdarià i els afluents [[Keles]] i [[Atysi]]; segons les monedes una dinastia kangar hauria governat entre el segle VI i el segle VIII amb capital a '''Turarband''', que després va agafar el nom d'Otrar.
Antiga ciutat probablement del [[segle I]], la posició d'Otrar en el centre de la ruta de caravanes afavoria la seva prosperitat: per un costat cap a Taraz i [[Balasagun]] i el Turquestan Oriental; pel [[Sir Darya]] cap a [[Shahs]], [[Merv]] i [[Nishapur]]; i un altra cap a l'oest fins a [[Khwarizm]] i la regió del [[Volga]] i el [Caucas].
 
Entre les monedes trobades a Otrar n'hi ha amb el genèric símbol dels türgesh (turcs) amb un bou a un costat i un lleó a l'altra; un segon tipus presenta el signe X a un costat i probablement correspondrien a un governant local; una de les hipòtesis es que es tractaria d'un governant del poble turc dels [[kangars]] que havien format un estat anomenat [[Kangu Tarban]] a la zona del Sir Darya (llavors anomenat riu '''Kang''') que va existir entre el [[segle I aC]] i el [[segle V]] amb capital a Bityan, i que al final es va dividir en diversos petits estats principalment a la vall del Sir Darya i els afluents Keles i Atysi; segons les monedes una dinastia kangar hauria governat entre el segle VI i el segle VIII amb capital a '''Turarband''', que després va agafar el nom d'Otrar.
 
Al segle IX i X va passar al califat i tot seguit als [[samànides]]. A Otrar es va emetre moneda. Va passar als karakhànides a la meitat del segle X. Aquestos van esdevenir vassalls dels [[kara khitai]] a la meitat del segle XI, però van conservar diversos feus, entre els quals Otrar. Vers el [[1206]] el khan local [[karakhànida]] va esdevenir vassall del ''[[khwarizmshah]]''; el [[1210]] el khan Tadj al-Din Bilge Khan es va revoltar i el ''khwarizmshah'' va haver de reprimir la revolta.
 
El [[1211]], a la caiguda del khan kara khitai en poder del usurpador mongol [[Kuchlug]], i segurament d'acord al que ja s'havia planificat entre aquest i [[Ala al-Din Muhammad]] ''Khwarizmshah'', la ciutat va ser ocupada per [[Khwarizm]] això com altres posicions al nord del Sir DaryaSirdarià com Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però el [[1213]], després del conflicte entre els dos estats, Muhammad es va retirar al sud del riu. Però això ja anunciava un conflicte. Quan el khanat kara khitai va ser eliminat pels mongols el [[1218]], el [[Sir DaryaSirdarià]] esdevingué frontera entre Khwarizm i el naixent imperi. La guerra era inevitable i la iniciativa del seu començament fou de Khwarizm quan, a la regió d'Otrar, ara a la frontera, va detenir a una caravana mongola en la que viatjaven suposadament només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan que va confiscar les mercaderies, ja que sospitava, potser amb raó, que a la caravana anaven espies. Genguis khan va demanar reparacions incloent l'entrega de Qadir Khan i no li foren donades.<ref> [[Nessawi]] dona la culpa a Inatchiq; [[Djuzdjani]] pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; [[Ibn al-Athir]] atribueix el fet a una ordeordre directe de Muhammad; i [[DjuweyniAlà-ad-Din Juwayní]] aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte </ref>
 
El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtish]]. A la tardor Genguis khan va arribar a [[Qayaligh]] al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; després se li van unir Sjuqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línea del [[Sir DaryaSirdarià]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodei]], fills del gran khan; ununa altra divisió sota comandant de Djoci,el fill gran de Genguis va baixar pel Sir DaryaSirdarià i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de [[Turkestan]]) i Djend (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir DaryaSirdarià, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend (Khudjand), on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu.
 
Qadir khan va defensar la ciutat amb 5000050.000 homes i encara va rebre reforços dirigits per Kardj Khodzib amb deu mil homes mes. La ciutadella havia estat fortificada i les tropes havien rebut molt d'armament; la infanteria i la cavalleria estaven situades prop de les portes per si cali lluitar a la ciutat; les tropes mongoles també eren molt nombroses i van rodejar la fortalesa; el setge fou llarg; tot i una defensa ferotge la ciutat fou capturada i destruïda i la seva població en gran part massacrada o esclavitzada; moltes de les ciutats de l'oasi ja no es van recuperar i van quedar abandonades. Qadir Khan fou capturat i executat. Un dels caps administratius de la ciutat, Badr al-Din Amid, es va unir als mongols abans de la conquesta.
 
Però Otrar encara es va recuperar i a meitat del segle XIII tornava a ser un centre comercial de les caravanes. Fou part del khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]]. El febrer de [[1405]] la ciutat fou visitada per [[Tamerlà]], que s'hi va posar malalt i va morir en un dels palaus locals el [[18 de febrer]] del [[1405]]. En les lluites següents [[Abu l-Khayr]], del nou khanat uzbek, va fomentar una revolta a Otrar (1455) que va posar fi al domini tarmelànida; altres gengiskhànides reclamaven la zona així que es van produir lluites en els segles XV al XVII, quan es van disputar la zona el [[khanat kazakh]] i els senyors feudals de [[Dzungària]]. La pèrdua de importància de la ruta de la seda, i el període de revoltes que es va obrir, va fer entrar a la regió en decadència accelerada; els sistema d'irrigació es va deixar de usar al segle XVIII. El [[1800]] només quedaven 40 famílies a la ciutat comparades a les entre 5000 i 7000 que hi havia hagut entre el segle XIV i el XVII; l'àrea regada s'havia reduït a 5 km².
 
==Arqueologia==
L'àrea de les restes es de 2 km². Els nivells inferiors son del [[segle I]] i els monuments més recents són del segle XV. Otrar era una fortalesa típica amb una fortalesa central (ark) i una ciutat fortificada (shahristan) que formava una altura amb cinc cantons d'uns 18 metres d'alt. Tota l'àrea del turo fortificat mesura 200000 m². Els seus monuments foren importants i monumentals; la ciutat estava densament poblada; les cases eren properes unes a les altres i formaven grups o barris; dos banys de entre el segle IX i el XI foren trobats a les afores de la ciutat (''rabat'') fora de les muralles, amb una sala central per banys i massatges, sales per vestir-se i despullar-se, menjadors i sales de pregariapregària; disposaven d'aigua calenta. A la ciutat es produïa ceràmica, i n'era un dels principals centres de l'Àsia Central.
 
L'àrea de les restes es de 2 km². Els nivells inferiors son del [[segle I]] i els monuments més recents són del segle XV. Otrar era una fortalesa típica amb una fortalesa central (ark) i una ciutat fortificada (shahristan) que formava una altura amb cinc cantons d'uns 18 metres d'alt. Tota l'àrea del turo fortificat mesura 200000 m². Els seus monuments foren importants i monumentals; la ciutat estava densament poblada; les cases eren properes unes a les altres i formaven grups o barris; dos banys de entre el segle IX i el XI foren trobats a les afores de la ciutat (rabat) fora de les muralles, amb una sala central per banys i massatges, sales per vestir-se i despullar-se, menjadors i sales de pregaria; disposaven d'aigua calenta. A la ciutat es produïa ceràmica, i n'era un dels principals centres de l'Àsia Central.
 
== Personatges famosos ==
*[[Abu Nasr Al-Farabi]], filòsof {{CN}}
*[[Khoja Ahmed Yasawi]], mestre i predicador musulmà{{CN}}
 
== Notes ==
<references/>
 
==Referències==
*Division of Cultural Heritage, [[UNESCO]] [[Almaty]] Cluster Office, Aachen University ([[Alemanya]]). "[http://www.sbg.rwth-aachen.de/forschung/otrar_paper/Proceedings-english.pdf Central Asian Regional Training Course: CONSERVATION AND MANAGEMENT OF ARCHAEOLOGICAL AND EARTHEN STRUCTURES AND SITES]". Trobat el [[29 de novembre]], del [[2005]].
 
==Enllaços externs==
*Division of Cultural Heritage, [[UNESCO]] [[Almaty]] Cluster Office, Aachen University ([[Alemanya]]). "[http://www.sbg.rwth-aachen.de/forschung/otrar_paper/Proceedings-english.pdf Central Asian Regional Training Course: CONSERVATION AND MANAGEMENT OF ARCHAEOLOGICAL AND EARTHEN STRUCTURES AND SITES]". Trobat el [[29 de novembre]], del [[2005]].
*[http://sadmol.com/en/index.php?page=history SADMOL travel company profile] of [[Kazakhstan]], amb informació sobre Otrar.
 
{{cal coor}}
[[Categoria:Història del Kazakhstan]]
 
[[Categoria:HistòriaGeografia del Kazakhstan]]
[[Categoria:Despoblats]]
 
[[ar:فاراب]]
220.191

modificacions