Otrar: diferència entre les revisions

'''Otrar''' (en àrab '''Utrar''', també '''Farab''') és una antiga ciutat de l'[[Àsia Central]] a la que fou la [[ruta de la seda]], propera a la moderna ciutat de [[Karatau]] a [[Kazakhstan]]. La seves ruïnes es troben a la província del Sud, al districte ([[okrug]]) de [[Kusulkum]]. estavaEra a la riba sud del [[Iaxartes]] ([[Sir Darya]]Sirdarià) a la confluència amb el [[riu Aris]]. Fou centre d'un [[oasi]] i una divisió política que s'estenia a l'oest cap al desert de [[Kzilkum]] entre el Sir DaryaSirdarià i el Amu Daryal'[[Amudarià]]. Les antigues ciutats de l'oasi tenen nom moderns: Altyntobe, Dzhalpak-tobe, Kuyuk-Mardan-tobe i Pchakchi-tobe entre d'altres; dels nom antics només se'n conserven tres.

El [[1211]], a la caiguda del khan kara khitai en poder del usurpador mongol [[Kuchlug]], i segurament d'acord al que ja s'havia planificat entre aquest i [[Ala al-Din Muhammad]] ''Khwarizmshah'', la ciutat va ser ocupada per [[Khwarizm]] això com altres posicions al nord del Sir DaryaSirdarià com Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però el [[1213]], després del conflicte entre els dos estats, Muhammad es va retirar al sud del riu. Però això ja anunciava un conflicte. Quan el khanat kara khitai va ser eliminat pels mongols el [[1218]], el [[Sir DaryaSirdarià]] esdevingué frontera entre Khwarizm i el naixent imperi. La guerra era inevitable i la iniciativa del seu començament fou de Khwarizm quan, a la regió d'Otrar, ara a la frontera, va detenir a una caravana mongola en la que viatjaven suposadament només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan que va confiscar les mercaderies, ja que sospitava, potser amb raó, que a la caravana anaven espies. Genguis khan va demanar reparacions incloent l'entrega de Qadir Khan i no li foren donades.<ref> [[Nessawi]] dona la culpa a Inatchiq; [[Djuzdjani]] pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; [[Ibn al-Athir]] atribueix el fet a una ordeordre directe de Muhammad; i [[DjuweyniAlà-ad-Din Juwayní]] aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte </ref>

El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtish]]. A la tardor Genguis khan va arribar a [[Qayaligh]] al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; després se li van unir Sjuqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línea del [[Sir DaryaSirdarià]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodei]], fills del gran khan; ununa altra divisió sota comandant de Djoci,el fill gran de Genguis va baixar pel Sir DaryaSirdarià i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de [[Turkestan]]) i Djend (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir DaryaSirdarià, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend (Khudjand), on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu.

Qadir khan va defensar la ciutat amb 5000050.000 homes i encara va rebre reforços dirigits per Kardj Khodzib amb deu mil homes mes. La ciutadella havia estat fortificada i les tropes havien rebut molt d'armament; la infanteria i la cavalleria estaven situades prop de les portes per si cali lluitar a la ciutat; les tropes mongoles també eren molt nombroses i van rodejar la fortalesa; el setge fou llarg; tot i una defensa ferotge la ciutat fou capturada i destruïda i la seva població en gran part massacrada o esclavitzada; moltes de les ciutats de l'oasi ja no es van recuperar i van quedar abandonades. Qadir Khan fou capturat i executat. Un dels caps administratius de la ciutat, Badr al-Din Amid, es va unir als mongols abans de la conquesta.

*[[Abu Nasr Al-Farabi]], filòsof {{CN}}

*[[Khoja Ahmed Yasawi]], mestre i predicador musulmà{{CN}}