Llengua hitita: diferència entre les revisions

Els pobles [[hittites]] sembla que entraren a [[Anatòlia]] cap al final del [[mil·lenni III aC]] tot desplaçant la població autòctona la llengua de la qual no era indoeuropea. L'origen de llur procedència no és clar: potser varen venir de l'est pel [[Caucas]] o del sud pels [[Balcans]] i [[Grècia]]. Durant el [[mil·lenni II aC]] el regne hittita fou un dels més poderosos a l'[[Orient Mitjà]], amb la seva capital a [[Hattusa]], l'actual Bogazköy, a uns 150 im a l'est d'[[Ankara]], a [[Turquia]]. Les excavacions de principis de [[segle XX]] permeteren de descobrir 25.000 tauletes de fang escrites en dues llengües: [[sumer]] i [[accadi]], i d'altres en una tercera llengua, desconeguda fins aleshores. El fet que s'emprés el [[escriptura cuneïforme|caràcter cuneïforme]] per a les tres llengües va permetre de desxifrar la llengua nova: l'hittita, una llengua indoeuropea.

 

 

 

Els arxius d'[[Hattusa]] han estat descoberts a diversos llocs de la ciutadella, al complex cel Gran Temple. Tot i que la majoria dels texts tracten d'assumptes religiosos (oracles, himnes, oracions, mites, rituals i festivitats) també hi contenen material històric, polític, administratiu, literari i legal. A més d'aquests gèneres, hi ha un material emprat pels [[escriba|escribes]] per a llur tasca d'ensenyament, que inclou llistes de paraules, noms i prescripcions rituals, en què es reflecteix un exhaustiu coneixement dels assumptes tractats. Els texts [[sumeris]] trobats en aquests arxius pertanyen a aquesta classe de literatura. Per als tractats i correspondència amb potències estrangeres s'emprà l'[[accadi]] com a llengua diplomàtica del període, el que significà que tant el [[sumeri]] com l'[[accadi]] foren llengües obligatòries de coneixement per als escribes, essent dues de les vuit llengües trobades als arxius hittites.