[[Fitxer:Flag of the Republic of Mahabad.gif|thumb|Bandera d'estat]]
[[Fitxer:Mahabad.png|thumb|Mapa]]
La '''República de Kurdistan''' (en [[kurd]] ''Komarî Kurdistan'') coneguda generalment com a '''República de Mahabad''' (en kurd ''Komarî Mehabad'' کۆماری مەھاباد, Persaen [[persa]]: جمهوری مهاباد ), fou un govern república autònom, que va establir l'autonomia kurda dins els seus límits.<Ref name=Jean> {{cite book | first=Jean | last=Allain | title="International Law in the Middle East: Closer to Power than Justice | publisher = Ashgate Publishing Ltd | year = 2004 | pages = 27–28}}</ref> La capital era la ciutat de [[Mahabad]] o Mehabad. El territori de l'estat era relativament petit i format pels territoris a l'oest del llac Urmia fins a la frontera amb la [[Unió SivieticaSoviètica]], i al sud del llac amb Mahabad, Piranshahr, Sardasht, Bujkan i algunes altres.<ref> {{Cite book | last=McDowall | first = David | title = "A modern history of the Kurds" | publisher = "I.B. Tauris" | year = 2004 | pages = 244–245 | url =http://books.google.cat/books?id=1tarN6gfxX8C&dq=%22on+22+January+1946%22&lr=&as_brr=3&source=gbs_navlinks_s| isbn = 1850434166 }}</ref> La fundació de la república fou part de la crisiscrisi de l'Iran alen acabar la [[II Guerra Mundial]] i començar la guerra freda
== Antecedents ==
L'Iran fou envaitenvaït pels aliats a finals d'agost de 1941, amb els soviètics controlant el nord. A falta d'un govern central, els soviètics intentaven estendre la seva influència a l'Iran nord-occidental i promovien el nacionalisme kurd i àzeri. D'aquests factors resultà un manifest kurd que reclamava l'autonomia i l'autogovern per els kurds a l'Iran dins dels límits de l'estat.<ref name=Jean>{{cite book | first=Jean | last=Allain | title="International Law in the Middle East: Closer to Power than Justice | publisher = Ashgate Publishing Ltd | year = 2004 | pages = 27–28}}</ref>
La ciutat de Mahabad estava habitada principalment per kurds, i un comitè de gent de classe mitjana a la qual donaven suport els caps tribals i religiosos, agafaven el control de l'administració local. Es va formar un partit polític anomenat ''Societat per al Renaixement del Kurdistan'' ''( Komeley Jiyanewey Kurdistan'') i Qazi Muhammad, cap d'una família de juristes religiosos, fou elegit com a president del partit. Qazi i la seva gent va administrar la zona entre 1942 i 1945 amb una eficiència notable.<ref name=Edmonds>C. J. Edmonds, ''Kurdish Nationalism'', Journal of Contemporary History, pp.87-107, 1971, p.96</ref>
