Joaquim Folguera i Poal: diferència entre les revisions

}}

'''Joaquim Folguera i Poal''' ([[Colònia Güell]], [[Santa Coloma de Cervelló]], [[1893]] - [[Barcelona]], [[1919]]) fou un [[poeta]] i [[crític literari]] [[catalans|català]], destacat durant el [[Renaixença catalana|renaixement literari català]] per la seva dedicació exclusiva a la [[lírica]].<ref name="portavella">[[#portavella|Portavella, pàg. 141]]</ref>

Nascut el [[25 d'octubre]] de [[1893]], a [[la Colònia Güell]] de [[Santa Coloma de Cervelló]] ([[Baix Llobregat]]), era fill de l'enginyer industrial [[Manuel Folguera i Duran]] i de Madrona Poal i Coret.<ref name="portavella"/><ref name="GEC">{{GEC|0027327}}</ref> Físicament discapacitat, abocà a la literatura una intel·ligència i una cultura excepcionals. En el seu llibre bàsic, ''Les noves valors de la poesia catalana'' ([[1919]]), partint de les escoles [[Joan Maragall|maragalliana]] i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola [[noucentisme|noucentista]]. Fou una de les figures del grup de ''La Revista'' de [[Josep Maria López–Picó]], i alhora impulsà els primers assaigs de l'avantguarda a [[Catalunya]]: col·laborà a ''Trossos'' i ''[[Un enemic del Poble]]'', i divulgà els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assajà un [[simbolisme]] intimista, amb l'empremta de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] i, alhora, algun ressò de [[Filippo Tomasso Marinetti]]: ''Poemes de neguit'' ([[1915]]) i ''El poema espars'' ([[1917]]). Pòstumament, sortiren ''Poemes'' ([[1920]]), ''Articles'' ([[1920]]), ''Traduccions i fragments'' ([[1921]]) i ''Cartes a Claudi Rodamilans''. Poc abans de morir va recopilar els seus articles de crítica literària en un sol volum. El [[23 de febrer]] de [[1919]] morí [[solter]] als 25 anys d'edat, al [[carrer del Bruc]], núm. 136-138, de [[Barcelona]].<ref name="portavella"/>