Josep Serrano i Simeón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
A València va ser violí en l'orquestra titular del [[Teatre Principal de València|Teatre Principal]], el que li va permetre entrar en contacte amb l'obra dels grans mestres de l'òpera. També va començar a substituir a son pare com a director de la banda de la que aquest era director. Va ser en un dels concerts de la banda que un càrrec polític important a Madrid, i natural de Sueca, va fixar-se en el seu talent i li va prometre una beca d'estudis. Serrano es va traslladar a Madrid l'any [[1895]], i després de diverses dificultats va aconseguir la beca i es va matricular al Conservatori.
A Madrid va presentar les seues obres a [[Ruperto Chapí]] i [[Tomás Bretón]], causant una bona impressió. Lamentablement, per motius polítics es van suspendre totes les beques i ajudes, quedant Josep Serrano en una precària situació. Des de l'any 1996 al 1999, i per a poder sobreviure, va haver de compondre cançons i dedicar-se a la crítica musical i donant llçons de piano tenit entre els seus alumnes, la que després seria famosa pianista i compositora [[Maria Rodrigo Bellido|Maria Rodrigo]] (1888-1965). L'any 1896 va participar en la fundació del ''Cercle Valencià de Madrid'' i va compondre l'obra ''Les Albaes'' per a un homenatge que l'esmentada institució va retre a la [[soprano]] valenciana [[Felisa Lázaro]]. A travès de la seua tasca com a crític va establir relació amb [[Manuel Fernández Caballero]]. El mestre murcià, paladí del [[género chico]], estava quedant-se cec, i va contractar Josep Serrano per ajudar-lo en la transcripció de la sarsuela [[Gigantes y cabezudos]]. Havent quedat content amb el treball del jove compositor, li va encarregar la finalització de la sarsuela ''La Virgen del Puerto''.
L'any [[1899]] s'inicia la vertadera carrera teatral de Serrano, que hauria d'abastar fins a l'any 1930, en què va deixar de compondre, amb una producció de més de 50 títols. En aquest any, els germans Álvarez-Quintero li van oferir el llibret de la sarsuela ''El Motete'', que va estrenar en el [[Teatro Apolo]] de Madrid. També l'any [[1899]] és el del seu matrimoni amb Isaura González, amb la qual va tenir 8 fills.
| |||