Validesa lògica: diferència entre les revisions

De manera general es diu que alguna cosa té '''validesa''' perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un [[Valor (axiologia) |valor]] determinat, o bé la capacitat o eficàcia per a realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: podríem parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc. cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement.<ref> Una comunitat religiosa reconeix com a vàlida, i per tant com a coneixement veritable, els miracles d'un sant. Però, fora d'aquest context, aquesta afirmació o creença perd la seva condició de validesa amb caràcter general, com a reconeixement social, o reconeixement científic. Els criteris de validesa per a una confessió religiosa són completament diferents dels criteris científics. </Ref>

La ciència i la filosofia, com a coneixement, tenen essencialment com a valor únic de referència la [[veritat]] [[objecte|objectiva]] '': Coneixement sotmès únicament als continguts assequibles i conforme a les regles de la [[raó]].

* [[Epistemologia|epistemològic]]. Com a "logos", paraula o discurs reconegut com a veritable per la comunitat científica. No és casual que tantes ciències acabin així «- gia» i els seus coneixements siguin qualificats d'«''--- lògics ».

Així, per exemple, Kant distingeix entre la validesa i l'origen del coneixement. Que l'origen de tot coneixement sigui l'experiència no implica que tot coneixement pel fet de tenir el seu origen en l'experiència sigui veritable.<ref> Una lucinació sens dubte és una experiència. Però el contingut cognoscitiu d'aquesta experiència no té més sentit de veritat que com a experiència subjectiva, mai un contingut de veritat objectiva i per tant no pot ser considerada com a vàlida per la comunitat </ref> El mateix que un coneixement pot ser reconegut com a veritable en el context de la vida ordinària, no sent-ho en un sentit científic. Com per exemple afirmar que la poma "és" vermella ''.<ref> Avui dia després de les múltiples experiències científiques sobre el que és la visió i els colors no ofereix cap problema acceptar que "dir que la poma és vermella" no vol dir que "l 'illa sigui vermella" </ref>

|'' El coneixement adquireix la seva validesa «episteme-lògica», com [[ciència]] (episteme = ciència) per referir-se a un [[objecte]] formal i prèviament determinat, sotmès a determinades regles de mètode d'investigació, coherent amb una determinada [[teoria]] i publicat i reconegut per la comunitat científica competent.

En sentit lògic, "vàlid" es refereix a una veritat formal. S'aplica als arguments quan compleixen amb una forma lògica. Quan el producte de les premisses i la seva implicació amb la conclusió mostren en el seu [[taula de veritat]] que és una [[tautologiaTautologia (lògica)]].

La Lògica tracta de fonamentar les [[Inferència|inferències]] vàlides sense coneixement material. Sol definir per això com la ciència que estudia les formes vàlides d'inferència '', o bé, subratllant un sentit d'utilitat, la ciència que estudia les les formes vàlides de [[raonament]] ''.

* Exemple de raonament lògicament veritable, vàlid, però fals en el seu contingut material. ''

* Exemple de raonament lògicament invàlid, que pot ser veritable en el seu contingut material ''.

Si només els que mesuren més de 1.,80 juguen al bàsquet, i Antonio mesura més de 1.80, llavors Antonio juga al bàsquet.

Es diu que un [[raonament]] és lògicament vàlid quan té la forma d'una llei lògica, la qual cosa equival a dir que la relació entre les premisses i la conclusió és [[Tautologia (lògica) |tautològica]].

'' (A/\B/\C ... ... ../\N) → Z ''

que rep el nom de esquema de [[inferència]] '', on es dóna el cas que el valor de veritat lògica del antecedent V, com a producte (conjunció) de totes les premisses, implica que la conclusió també té valor de veritat lògica V.

Pel que definim la validesa com: No pot ser el cas que sent les premisses vertaderes la conclusió sigui falsa ''. Línia 1 de la taula, és el cas de la [[tautologiaTautologia (lògica)]]. La línia 2 de la taula demostraria que l'argument no és vàlid. Les altres línies no fan al cas per anar en contra del supòsit de la veritat del producte de les premisses, el que constituiria un argument [[Consistència|inconsistent]], ja que no es donaria el cas que totes les premisses fossin vertaderes a la vegada. Aquest és l'argument que, a sensu contrari '', s'usa per a la prova de validesa que veurem més endavant, és a dir que no és possible que si la conclusió és falsa, puguin ser totes les premisses alhora veritables, que és el que passa a la línia 2.

!! ! A ''

! B ''

! C ''

'' Nota '': La proposició [[metallenguatge|metalingüística]] (A/\B) representa el conjunt, producte lògic, de totes les premisses de l'argument; C, representa el possible valor de veritat de la conclusió.

'' Consideració important '': Cal tenir en compte que la validesa resideix en l'esquema '', no en la veritat de les proposicions. Les [[proposició|proposicions]] no són vàlides més que en el sentit epistemològic, com veritables, però formalment en sentit lògic poden ser tant veritables com falses. Pel que la validesa d'un raonament només es garanteix quan el conjunt de la proposició com esquema de [[inferència]] és una [[tautologiaTautologia (lògica)]], una veritat formal, la taula de valors de veritat és sempre V i mai F, evitant d'aquesta manera la línia 2 de la taula.

En la lògica clàssica, es deia, ex contradictione quòdlibet, el que ve a dir, que partint d'una falsedat, qualsevol conclusió és possible. Alguns [[càlculscàlcul]]s utilitzen aquesta inferència com a regla per demostrar alguna cosa conegut per endavant com fals. Per això en lògica es fa una distinció entre l'afirmació [[condició|condicional]] o [[hipòtesis|hipotètica]] i la [[implicació]].

=== Per demostració o derivació segons les regles d'un [[càlcul|càlcul lògic]] ===