Raonament deductiu: diferència entre les revisions

El '''raonament deductiu''', '''deducció''' o '''mètode lògic deductiu''' és un mètode [[lògica|lògic]] que, a diferència de la [[raonament inductiu]], considera que la conclusió és implícita en les premisses, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets en base a la [[llei general]]. És a dir que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'[[Antiga Grècia]], especialment [[Aristòtil]]. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el [[mètode d'extrapolació]].

El '''pensament deductiu''' parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament deductiu quan observant una coses moltes vegades es declama que es veu en tota les coses de la mateixa espècie [[validesa|vàlid]] la conclusió ha de poder [[derivació lògica |derivar]] necessàriament de les premisses aplicant a aquestes algunes de les [[regla|regles]] d'inferència segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o [[càlcul lògic]]. Com que aquestes regles l'aplicació d'una [[llei lògica]] o [[Tautologia (lògica)|tautologia]] i, per tant una [[veritat necessària]] i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar l'la [[inferència]] de la conclusió com un cas de raonament deductiu.