Diferència entre revisions de la pàgina «Secundino Delgado Rodríguez»

m
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Ja a Veneçuela, començà a establir contactes amb la colònia canària resident a fi d'organitzar un moviment emancipatori canari i difondre aquestes idees (a través d'una publicació que es titularà ''[[El Guanche]]''). Aquesta vegada les persones amb les quals pren contacte procedeixen de la petita [[burgesia]] republicana de [[La Palma]], relacionades també amb la [[francmaçoneria]]: [[José Esteban Guerra Zerpa]], que havia treballat en el periòdic ''El Time'' i fundat el [[Diario de Avisos]] (més tard deixaria la direcció d'aquest periòdic, que evolucionaria cap al conservadurisme); i Francisco Brito Lorenzo.<ref>No està del tot clar la identitat del redactor del guanche que signa com A. Brito Lorenzo, però bé podria ser el personatge que es proposa a causa de la relació que aquest mantenia amb Esteban Guerra Zerpa</ref> No obstant això, a pesar que els seus col·laboradors no procedissin d'aquest ambient, Secundino mantindrà en aquesta etapa el seu discurs obrerista. Es funda així el periòdic El Guanche, amb Secundino com a director-redactor, el qual tindrà com lema ''només per les Canàries i per als canaris'', a causa de la prohibició que feia la legislació veneçolana sobre la participació estrangera en la política del país (que afectava també a la difusió de propaganda); això no impedeix que continuï signant articles on parli de l'internacionalisme i del proletariat com ''una sola família''.
 
Però El Guanche de cap manera es tracta d'un periòdic obrerista, i de fet parteix del seu finançament procedeix dels comerciants illencs de [[Veneçuela]], per tant no és igual el discurs de Secundino que el discurs [[populisme|populista]] i interclasista d'alguns dels col·laboradors. D'altra banda cal destacar que els redactors del Guanche aposten decididament per la independència de Canàries, rebutjant-se explícitament les propostes [[autonomismeMoviment autònom|autonomistes]]. També ataca sovint el [[caciquisme]].
 
El periòdic es publica en un context en el qual la guerra a Cuba està molt present, i això es veu reflectit en el contingut del mateix, fent contínues crides als canaris a no participar en l'exèrcit espanyol (ja des d'El Esclavo el propi Secundino Delgado havia fet crides als ''voluntaris forçats'' de tota Espanya a rebel·lar-se contra el seu propi exèrcit i unir-se als revolucionaris obrers que lluitaven per la independència de Cuba). El Guanche no va tenir una difusió molt àmplia, però causarà una certa preocupació a Veneçuela, i serà empresonat per les pròpies autoritats veneçolanes. Tanmateix seguirà publicant alguns nombres més, dirigit ara per Guerra Zerpa. La intervenció militar d'[[EUA]] en el conflicte de Cuba, [[Puerto Rico]] i [[Filipines]] incidirà en el tancament definitiu del Guanche. Aquesta intervenció produirà un auge del espanyolisme, que afectarà a la pròpia colònia canària de Veneçuela. A això cal afegir els temors dels propis redactors del Guanche i de l'entorn del nacionalisme canari que EUA envaís Canàries. Si bé segueixen atacant Espanya per la seva actitud a les [[Antilles]] i a Canàries (acusant-la a més de ser la culpable del conflicte), a causa de la conjuntura decideixen suspendre la publicació del periòdic fins que el conflicte quedés resolt.<ref> No tornaria a publicar-se mai. Posteriorment, en el segle XX en la dècada dels 20, el [[Partit Nacionalista Canari]] (PNC) fundaria a Cuba un nou periòdic denominat també El Guanche (Segona Època)</ref>
 
==Retorn a Canàries==
Secundino Delgado fou expulsat de Veneçuela el 1898 i tornà a Canàries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del [[plàtan de Canàries|plàtan]] o el [[tomàquet]], i alhora comença a aparèixer una tendència a la proletarització agrària i un creixement del proletariat urbà. També tindran una gran importància les activitats portuàries a Santa Cruz de Tenerife i [[Las Palmas de Gran Canària]]. El periodista i tipògraf [[José Cabrera Díaz]] promourà la creació d'associacions obreres,<ref>El paper de José Cabrera Díaz com el principal impulsor de l'associacionisme obrer a cCanàries comença a ser discutit</ref> i l'associació de tots els gremis de treballadors. Comença així una incipient consciència de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si bé comencen a aparèixer tímidament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma així l'[[Associació Obrera de Canàries]], i el seu òrgan d'expressió, el periòdic ''El Obrero''. José Cabrera Díaz serà el president d'aquesta Associació en la qual també participarà Secundino Delgado.
230.965

modificacions