Front d'Alliberament de Somàlia Occidental: diferència entre les revisions

[[Fitxer:So uwsf1999.png|thumb|Possible bandera del Front Unit dels Somalis Occidentals]]

El '''Front d'Alliberament de Somàlia Occidental''' (FASO) o '''Front d'Alliberament dels Somalis Occidentals''', fou una organització guerrillera dels somalis de l'[[Ogaden]] a [[Etiòpia]].

 

Ogaden fou entregat als etíops pels britànics (que l'administraven des del 1941) el 1948. Des del [[1954]] quan la regió d'[[Haud]] (a l'est d'[[Harar]]) fou entregada pels britànica a [[Etiòpia]], s'havien produït alguns incidents a la zona que van augmentar després de la independència de Somàlia el [[1 de juliol]] de [[1960]]; fou un afer policíac i no va caler mai intervenció militar fins el 1964 quan es va produir la primera guerra etíop-somali. El [[1963]] es va formar el [[Front d'Alliberament del Ogaden]] que va restar actiu fins el gener del [[1976]].

 

El [[1973]] es va entrevistar amb el president [[Siad Barre]] i li va exposar els seus projectes per una lluita d'alliberament al Ogaden; el president no podia deixar de donar suport a la idea, però sabia també dels riscos; va demanar al capità dos anys per intentar una solució diplomàtica (tot i que sabia que no sortiria be) i per preparar l'exèrcit nacional i mentre Yusuf havia de reclutar mil cinc-cents voluntaris; en un mes Yusuf va reclutar més del doble, gent de tot el país alguns dels quals ja havien lluitat a [[Kenya]].

 

Barre va tenir una entrevista amb el ''negus'' (emperador) [[Haile Selassie]] abans del seu enderrocament, i també va anar a exposar el cas a les [[Nacions Unides]] sense cap resultat. Als dos anys exactes de la entrevista Yusuf Dheere va rebre el vist i plau. En aquell moment [[Etiòpia]] estava governada pel ''Derg'', consell militar que havia enderrocat al ''negus'' i en el que diverses corrents es disputaven el control. L'ocasió semblava bona ja que el militars comunistes tenien les millors posicions i per tant havien perdut el suport americà i el de la [[Unió Soviètica]] no estava encara a disposició.

 

El juliol del [[1977]] l'[[Exèrcit Nacional de Somàlia]] va entrar a Etiòpia i va ocupar Ogaden (Somàlia Occidental, en somali ''Soomaali Galbeed'', també Ogadènia) en poc temps (Vegeu [[Segona guerra etíop-somali]]). Finalment el març del [[1978]] va haver de tornar, derrotat per les forces etíops, plenes de milicians comunistes, assessors soviètics i soldats cubans.

 

El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre [[1978]] i [[1982]]. El [[1981]] fou elegit un nou secretari general, però després de la [[tercera guerra etíop-somali]] ([[1982]]), com que la direcció del front no era totalment fidel als dictats del règim, l'ajut econòmica al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali. El grup apartat del poder el [[1982]] (conegut com el grup dels sis) van fundar el [[15 d'agost]] de [[1984]] el [[Front d'Alliberament Nacional del Ogaden]] (partidari de la independència d'Ogadènia) que va tenir seu a [[Kuwait]].

{{ORDENA:Front D'Alliberament De Somalia Occidental}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Moviments d'alliberament nacional africans]]

[[Categoria:Història de Somàlia]]

[[Categoria:Grups guerrillers]]