Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions

El desembre del [[1813]] es feuféu a la mar amb destí al [[Perú]], al cap del regiment de [[Talavera]]: desembarcà a [[Lima]], i marxà a la [[Guerres d'independència hispanoamericanes| reconquista de Xile]], ascendint allà a general, i tornà a [[Europa]] el [[1825]]. Desenvolupava la comandància general de la província de [[Toledo]], quan es notaren els primers símptomes de la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]; llavors renuncià a aquell govern militar, i el [[1835]] fou anomenat per [[Carles Maria Isidre de Borbó|Dom Carles]] comandant general de [[Biscaia]], però disgustats pels molts obstacles que se li oposaven, es retirà a [[Tolosa]].

Des del gener de [[1839]] entrà amb tractes amb [[Baldomero Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo, sabedor Maroto i no aconseguint obtenir de Dom Carles el castig per aquests, procedí per si sol a prendre i afusellar alsels generals García, [[Pablo Sanz y Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], alel brigadier Carmona i a, l'intendent Uriz i a l'oficial Ibáñez, no va poder fer el mateix amb d'altres que aconseguiren escapar, després d'aquest fet feu una proclama tractant de justificar aquest fet. Desaprovat aquest per Dom Carles, Maroto fou separat per aquell del comandament de l'exèrcit i declarat traïdor; però acabà per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien.

Continuant els tractes amb Espartero, es deixà derrotar per aquest i envià un ajudant a [[París]] perquè [[França]] intervingués com a mediadora, proposant el casament del primigeni de Dom Carles amb [[Isabel II d'Espanya]], així com s'entrevistà amb [[John Hay]], representant anglès del qual només va poder treure la promesa dels restabliment dels [[furs]] de les [[Bascongades]] i [[Navarra]]. Espartero es negà a acceptar, igual que els anglesos, aquell casament, i continuant, tant mateix,tantmateix les negociacions, que Maroto, sense deixar per això de dirigir els seus soldats paraules de guerra, continuava sense cap vergonya, fins el punt d'entrevistar-se personalment amb Espartero a l'ermita San Antolin de Abadiano, i encara que no arribaren en aquell moment a cap acord, comunicà al [[secretari d'Estat]] i de [[Guerra]] de Dom Carles les condicions que posava el general isabelí; Dom Carles el deposà i nomenà en el seu lloc alel comte de [[Negri]]; però Maroto l'empresonà, i, acceptant tot el que Espartero proposà, signà les bases del famós [[conveni de Vergara]], que posà fi a aquella desastrosala guerra.

En virtut d'aquest conveni fou nomenat capità general de l'exèrcit espanyol, i després ministre del [[Tribunal Suprem]] Tribunal de Guerra i [[Marina]].

El [[1847]] passà a Xile a arranjar els seus negocis particulars, i allí morí a l'edat de seixanta quatre anys.