Diferència entre revisions de la pàgina «Castell d'Orís»

3.767 bytes afegits ,  fa 9 anys
/*Historia/
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
(/*Historia/)
| ppcc = si
}}
El '''Castell d'Orís''' es troba situat en un turó estratègic al costat del poble d'[[Orís]], des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de [[Vic]]. La seva existència està documentada des de l'any [[914]]. Formava part del [[comtat de Barcelona]].La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de [[Ripoll]], tal com feia el veí [[castell de Torelló]], situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l’un hom pot veure ben proper l’altre.
 
L'any [[1470]], degut a la [[guerra civil catalana]], el castell va ser destruit en gran part.
 
Les ruïnes d'aquest castell van ser declarades Monument Històric i artístic el 1949.
 
== La història ==
La notícia més antiga sobre aquest castell data del 914. Primitivament, estaria sota el domini de la [[casa comtal de Barcelona]] que el tenien encomanat a un vicari, i degué formar part de la consolidació feta després de la tasca de repoblació duta a terme per [[Guifré el Pelós]] des del 870 al 890, i del 875 al 877 organitzà el [[comtat d’Osona]] i restaurà el bisbat de Vic.
L’any 995 ja és documentat el vicari Gausfred d’Orís, i des del 1014 apareix la família d’Eldric (o Elderic) d’Orís i un dels seus fills, Amat Eldric, serà un magnat de la casa comtal de Barcelona i el primer senescal (primer funcionari palatí, cap del govern i de l’exèrcit reial) dels [[comtes de Barcelona]] conegut a Catalunya (1051).
L’any 1121 Berenguer Bernat de Queralt jurà al comte de Barcelona fidelitat i disposició a donar-li la potestat del '''castell d’Orís''' quan calgués (la família dels Queralt eren aleshores els senyors de [[Gurb]]), però a finals del segle XII el seu domini del castell ja havia retornat als Montcada. Els Montcada seguiren essent els senyors d’Orís fins al segle XVI almenys, però la guarda i el domini directe del castell anava a càrrec de la família que prenia el nom d’Orís i que vivia al castell a partir del segle XIII.
Aquesta família d’Orís ha estat entroncada amb l’actual marquès de Castelldosrius,senyor encara del castell i d’extenses propietats a Orís. Sobre els diversos senyors d’Orís hi ha molta documentació durant aquests segles pel que fa a fets, vendes, capítols matrimonials,etc.
Esclatada la [[guerra de la Generalitat]] contra el rei [[Joan II]], el capitost [[remença]] Verntallat va fer presoners, el 17 de desembre de 1462,la muller del senyor d’Orís, el seu fill, un capellà i altres persones, mentre es dirigien a Vic, i se’ls endugué al castell de Besora. Aquesta captura causà sensació a Vic, d’on eixí, seguidament, una expedició comandada pels sotsveguer en direcció al castell de Besora sense assolir l’objectiu del rescat dels presoners. A mitjans gener de 1463, els remences atacaren, infructuosament, el castell d’Orís. L’any següent, un home de la partida remença del capistot Bernat Guillem d’Altarriba, pogué ficar-se dins del gairebé inaccessible castell, però el van sentir i el pla remença fracassà. El 1468 custodiava aquest castell, ja vingut a poder del rei Joan II, el capità Francesc Sala, retornant de nou després als senyors d’Orís.L’any 1711 va ser concedit el títol de marquès d’Orís, el qual posseeix actualement l’esmentada família dels Castelldosrius.
 
== L’edifici ==
Les guerres esdevingudes des de la [[remença]], finida el 1472, fins a la dels set anys dels segle XIX, han tingut repercussions en aquest castell i han estat la causa de l’actual estat ruinós. Ja en el diccionari de [[Madoz]] se’n parla d’ell com a ''un castillo antiguo arruinado'' (1849). [[Antoni Pladevall]] considera que hi ha almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció: «a l’angle de ponent-migdia s’hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere,d'època romànica, probablement del segle XII; vers llevant, emparat per un mur gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben concertat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s’entenen del segle XV al XVII».
 
 
 
225

modificacions