Volkert Simon Maarten van der Willigen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Volkert Simon Maarten van der Willigen (KNAW).jpg|thumb|Volkert van der Willigen]]
'''Volkert Simon Maarten van der Willigen''', conegut també com a '''Volcardus Simon Martinus van der Willigen''', ([[Rockanje]], [[9 de maig]] de [[1822]] - [[Haarlem]], [[19 de febrer]] de [[1878]]), conegut també com a '''Volcardus Simon Martinus van der Willigen''', va serfou un [[matemàtiques|matemàtic]], [[física|físic]] i professor holandès.<ref name="BPN">[http://www.biografischportaal.nl/persoon/51304147 Biografisch Portaal van Nederland] en Van der Willigen {{nl}}</ref><ref name="NNBW">P.C. Molhuysen en P.J. Blok (red.), [http://www.dbnl.org/tekst/molh003nieu10_01/molh003nieu10_01_1939.php Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek (NNBW)]. Deel 10. A.W. Sijthoff, Leiden 1937 - p.1219, F.J.Hoogeveen {{nl}}</ref>
 
'''Volkert Simon Maarten van der Willigen''' ([[Rockanje]], 9 de maig de 1822 - [[Haarlem]], 19 de febrer de 1878), conegut també com a '''Volcardus Simon Martinus van der Willigen''', va ser un [[matemàtiques|matemàtic]], [[física|físic]] i professor holandès.<ref name="BPN">[http://www.biografischportaal.nl/persoon/51304147 Biografisch Portaal van Nederland] en Van der Willigen {{nl}}</ref><ref name="NNBW">P.C. Molhuysen en P.J. Blok (red.), [http://www.dbnl.org/tekst/molh003nieu10_01/molh003nieu10_01_1939.php Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek (NNBW)]. Deel 10. A.W. Sijthoff, Leiden 1937 - p.1219, F.J.Hoogeveen {{nl}}</ref>
 
== Vida ==
Volkert era fill del [[ministre (protestantisme)|ministre]] [[Johannes Vanvan Derder Willigen]] (1777 - 1857)<ref>[http://www.biografischportaal.nl/persoon/11660793 Biografisch Portaal Nederland], Johannes van der Willigen {{nl}}</ref> i de la seva muller Gerarde Maria Elsabé Bodde (1795 - 1865). Era el nebot del patriota escriptor holandès [[Adriaan Van Der Willigen]].
 
Estudià al ''Hoogeschool Leiden'' (actualmentl'actual [[Universitat de Leiden|Leiden University]]) i l'any 1847 ascendí amb la seva dissertació ''De aberratione lucis'' (sobre les aberracionsanomalies de la llum).<ref>{{cite web|url=http://books.google.nl/books/about/Dissertatio_inauguralis_de_aberratione_l.html?id=8LxYQwAACAAJ&redir_esc=y |title=Dissertation a Google Llibres|publisher= |date= |accessdate=2012-03-26}}</ref> Després de graduar-se es convertí en professor a l'[[Escola llatina]] a d'[[Amsterdam]]. El 1848 se li assignà la tasca de professor de matemàtiques, física i filosofia a l'[[Athenaeum Illustre]] ade [[Deventer]]. Va acceptar la seva cita amb el treball ''Over natuur- en sterrekundig onderzoek'', (Sobresobre recerca física i astronòmica). El 1857 es convertí en un membre delde la [[Koninklijke Nederlandse Akademie Van Wetenschappen]] (La Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos]] (en neerlandès, Koninklijke Nederlandse Akademie voor Wetenschappen).<ref name="Knaw">[http://www.dwc.knaw.nl/biografie/pmknaw/?pagetype=authorDetail&aId=Pe00003909 Knaw en Van der Willigen] {{nl}} </ref>
Volkert era fill del [[ministre (protestantisme)|ministre]] [[Johannes Van Der Willigen]] (1777 - 1857)<ref>[http://www.biografischportaal.nl/persoon/11660793 Biografisch Portaal Nederland], Johannes van der Willigen {{nl}}</ref> i de la seva muller Gerarde Maria Elsabé Bodde (1795 - 1865). Era el nebot del patriota escriptor holandès [[Adriaan Van Der Willigen]].
 
Quan l'Athenaeum Illustre de Deventer s'abolí a l'any 1864, se'l va nomenar conservador del Gabinet Físicde Física del [[Museu Teyler|Museu De Teylers]] ade [[Haarlem]], on [[Jacob Gijsbertus Samuël van Breda|Jacob Gijsbertus Samuël Van Breda]] va renunciar al seu càrrec nou mesos més d'horahoraabsn, però al contrari de Van Breda, Van der Willigen no dirigiriadirigí el gabinetGabinet Paleontològic-Mineralògic a més a més del gabinet Físic.<ref name="Teylers">[Museu de http://www.teylersmuseum.eu/index.php?item=116&i_id=6366&lang=nl Teylers en Van der Willigen], Museu Teyler {{nl}}</ref><ref name="Turner">. Gerard L'E. Torner [http://instrumenten.teylersmuseum.nl/components/com_vr/pdf/Practice.pdf LaThe PràcticaPractice deof CiènciaScience alin Dinovèthe SegleNineteenth Century: EnsenyantTeaching iand aparellResearch deapparatus Recercain althe MuseuTeyler TeylerMuseum] p.14-17</ref> EnDurant els anys que va passar al Museu Teyler, Van der Willigen publicà 51 ponències.<ref name="Turner"/>
Estudià al ''Hoogeschool Leiden'' (actualment [[Universitat de Leiden|Leiden University]]) i l'any 1847 ascendí amb la seva dissertació ''De aberratione lucis'' (sobre les aberracions de la llum).<ref>{{cite web|url=http://books.google.nl/books/about/Dissertatio_inauguralis_de_aberratione_l.html?id=8LxYQwAACAAJ&redir_esc=y |title=Dissertation a Google Llibres|publisher= |date= |accessdate=2012-03-26}}</ref> Després de graduar-se es convertí en professor a l'[[Escola llatina]] a [[Amsterdam]]. El 1848 se li assignà la tasca de professor de matemàtiques, física i filosofia a l'[[Athenaeum Illustre]] a [[Deventer]]. Va acceptar la seva cita amb el treball ''Over natuur- en sterrekundig onderzoek'' (Sobre recerca física i astronòmica). El 1857 es convertí en un membre del [[Koninklijke Nederlandse Akademie Van Wetenschappen]] (La Reial Acadèmia de les Ciències dels Països Baixos).<ref name="Knaw">[http://www.dwc.knaw.nl/biografie/pmknaw/?pagetype=authorDetail&aId=Pe00003909 Knaw en Van der Willigen] {{nl}} </ref>
 
Com a científic, Van der Willigen feu un treball significatiu en la recerca en unitats físiques -, on intentavaintentà utilitzar la longitud d'una ona de llum per posarestablir una nova unitat de distància estàndard i fiable. En aquellsaquella diesèpoca hi havia unitats circumdants perquè els errors es cometien en l'estàndard originalment resolut basat en la circumferència de la terra,. iPer això al 1851 el ministreMinistre dde l'interiorInterior holandèsdels Països Baixos va demanar ala Koninklijkela NederlandseReial AkademieAcadèmia voorde Wetenschappenles jaArts ali 1851les Ciències dels Països Baixos aconseguir talaquest estàndard tant per a la llargada com per elal pes. Inspirat per aquesta discussió i una publicació peldel científic suec [[Anders Ångström]] el 1855, Van der Willigen decidí dedicar-se primer a la determinació de l'[[índex de refracció]] i a la longitud de l'ona de llum, per poder definir la unitat de llargada. Entre els anys 1866- i 1867 construí al jardí interior del Museu, Teyler un observatori petit onobservatori establiaamb aparells molt precisos múltiples per determinar la latitud ([[telescopi zenital]]) i temps ([[cronòmetre nàutic]]) amb la [[xarxa de difracció]]. També utilitzavahi allàutilitzà un [[regulador astronòmic]], [[heliòstat]], [[espectròmetre|espectroscopi]], [[xarxa de difracció]], [[microscopi]] amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]], [[equilibri]], [[termòmetre|termòmetres]] i [[baròmetre|baròmetres]]. També demanà els estàndards de llargada (got) i pes (coure).<ref name="Teylers" /> Combinant aquests aparells intentava determinar l'estàndard de llargada fent ús d'un [[pèndol de segons]] (inicialment un [[Pèndol de Foucault|Pèndol de foucault]], més tard un [[Pèndol reversible de repsoldRepsold]] que arribava en breu després de la seva mort). A més a més d'això, també adquiria aparells d'acústica, sobre la qual aparentment organitzava una sèrie de conferències al museu.<ref name="Turner"/>
Quan l'Athenaeum Illustre de Deventer s'abolí a l'any 1864, se'l va nomenar conservador del Gabinet Físic del [[Museu Teyler|Museu De Teylers]] a [[Haarlem]] on [[Jacob Gijsbertus Samuël van Breda|Jacob Gijsbertus Samuël Van Breda]] va renunciar al seu càrrec nou mesos més d'hora, però al contrari de Van Breda, Van der Willigen no dirigiria el gabinet Paleontològic-Mineralògic a més a més del gabinet Físic.<ref name="Teylers">[Museu de http://www.teylersmuseum.eu/index.php?item=116&i_id=6366&lang=nl Teylers en Van der Willigen] {{nl}}</ref><ref name="Turner">. Gerard L'E. Torner [http://instrumenten.teylersmuseum.nl/components/com_vr/pdf/Practice.pdf La Pràctica de Ciència al Dinovè Segle: Ensenyant i aparell de Recerca al Museu Teyler] p.14-17</ref> En els anys que va passar al Museu Teyler, Van der Willigen publicà 51 ponències.<ref name="Turner"/>
 
Com a científic, Van der Willigen feu un treball significatiu en la recerca en unitats físiques - on intentava utilitzar la longitud d'una ona de llum per posar una nova unitat de distància estàndard i fiable. En aquells dies hi havia unitats circumdants perquè els errors es cometien en l'estàndard originalment resolut basat en la circumferència de la terra, i el ministre d'interior holandès va demanar al Koninklijke Nederlandse Akademie voor Wetenschappen ja al 1851 aconseguir tal estàndard tant per a la llargada com per el pes. Inspirat per aquesta discussió i una publicació pel científic suec [[Anders Ångström]] el 1855, Van der Willigen decidí dedicar-se primer a la determinació de l'[[índex de refracció]] i a la longitud de l'ona de llum, per poder definir la unitat de llargada. Entre els anys 1866-1867 construí al jardí interior del Museu, un observatori petit on establia aparells molt precisos múltiples per determinar la latitud ([[telescopi zenital]]) i temps ([[cronòmetre nàutic]]) amb la [[xarxa de difracció]]. També utilitzava allà un [[regulador astronòmic]], [[heliòstat]], [[espectròmetre|espectroscopi]], [[xarxa de difracció]], [[microscopi]] amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]], [[equilibri]], [[termòmetre|termòmetres]] i [[baròmetre|baròmetres]]. També demanà els estàndards de llargada (got) i pes (coure).<ref name="Teylers" /> Combinant aquests aparells intentava determinar l'estàndard de llargada fent ús d'un [[pèndol de segons]] (inicialment un [[Pèndol de Foucault|Pèndol de foucault]], més tard un [[Pèndol reversible de repsold]] que arribava en breu després de la seva mort). A més a més d'això, també adquiria aparells d'acústica, sobre la qual aparentment organitzava una sèrie de conferències al museu.<ref name="Turner"/>
 
Van der Willigen esdevení membre implicat de la societat de Haarlem, va ser per exemple membre de l'ajuntament de Haarlem des de 1864 (l'any de la seva arribada) fins a 1878 (l'any de la seva mort).
 
== Treballs ==
 
Llista dels treballs més significatius:
 
Linha 33 ⟶ 30:
 
== Referències ==
 
{{referències|2}}
 
Linha 39 ⟶ 35:
{{ORDENA:Willigen, Volkert Simon Maarten Van Der}}
 
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
[[Categoria:Físics neerlandesos]]
[[Categoria:Matemàtics europeus]]
[[Categoria:Museu Teyler]]
[[Categoria:Professors]]