Revisió del 18:13, 28 maig 2012 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.502 edits →‎Enllaços externs ← Edició anterior		Revisió del 21:15, 28 maig 2012 modifica desfés Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.502 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Des dels anys seixanta, aquest [[adagio]] ha experimentat un gran èxit i segueix sent una de les obres més populars i més enregistrades en disc de tota la història de la música. Ha estat objecte de nombrosos arranjaments, reorquestracions i interpretacions en tots els estils musicals (simfònic, [[flamenc]], [[jazz]], pop, [[rock]], tecno…) i ha estat utilitzat diverses vegades tant en el cinema com en sèries de televisió. Així tenim doncs que l'''' Adagio de Giazotto ''' (obra per [[orquestra]] de [[instruments de corda\|cordes]] i [[Òrgan (instrument musical)\|òrgan]] en '' sol '' menor), compost el [[1945]] va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]],. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden\|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments, per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures. <ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especcialista Marina Lang), 24 setembre 1990 , reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, '' Adagio à la Albinoni '', Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22. </ref> Rep la denominació de «Adagi d'Albinoni» o «Adagio en sol menor, arreglat per Remo Giazotto», i sol estar orquestrada per a orquestra de cordes i òrgan, encara que de vegades ho està només per a cordes.

Adagio en sol menor: diferència entre les revisions