Mafia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 16:
== Història ==
{{FR}}
Al
Com altres illes de l'Índic va ser base pels navegants àrabs, perses i portuguesos. La crònica de
▲Al ''Periplus'' de la [[mar Eritrea]] escrit vers l'any [[50]], s'assenyala una illa de nom ''Menouthias'' a uns 50 kms de la costa d'[[Azània]] (nom que portava l'Àfrica en aquell temps) propera al port continental de ''Rhapta'' i al cap ''Rahpton'', una terra amb molts cocodrils. Encara que alguns hi veuen l'illa de Mafia (la costa continental és una terra de cocodrils) el més probable es que es tracti de [[Zanzibar]], o de [[Illa de Pemba|Pemba]]. L'arqueòleg Neville Chittick va morir el [[1984]] quan buscava evidencies de l'antiga ciutat de ''Rhapta'' al delta del riu Rufiji, enfront de Mafia. L'illa llavors (segle I) encara no estava habitada. Segons el dr. Felix Chami de la Universitat de [[Dar es Salaam]], els primers pobladors foren probablement una cultura bantu que treballava el ferro procedent de la costa continental i s'hi van establir per aprofitar els seus recursos marins. Aquesta cultura està identificada entre el [[200]] i el [[400]] i fou seguida d'un altra cultura nativa coneguda com la de les mercaderies triangulars de ferro que encara existia al segle VII o VIII quan van arribar els àrabs.
Una família de comerciants perses de [[Shiraz]] dirigida per Ali ben Sultan al-Husayn ben Ali, es va establir a Kilwa el [[975]], comprant aquesta terra al cap local a canvi de robes. Un dels seus fills , Bashat ben Ali, es va establir a Mafia, com a governador per compte del seu pare, proclamat sultà de Kilwa. Bashat hauria fundat la ciutat de Kua i potser també Kisimani Mafia, les ruïnes de la qual daten la ciutat vers el segle XI. El màxim esplendor de Kilwa es va produir al segle XIV, i ja començava a declinar quan van arribar els primers europeus. [[Vasco de Gama]] hi va passar l'abril de [[1498]], però els portuguesos no van ocupar l'illa fins el [[1505]], i l'annexió formal es va produir el [[1515]], després de la Bule del Papa que repartia el mon entre Castella i Portugal. Els europeus l'anomenaren ''Morfiyeh'' o ''Monfiyah'' als seus portolans, però aquesta paraula es àrab i vol dir "Arxipèlag"; Mafia podria derivar de ''mafi'', nom àrab de "brossa", però aplicat també a un lloc de poc valor, o del nom [[
▲Com altres illes de l'Índic va ser base pels navegants àrabs, perses i portuguesos. La crònica de [[Kilwa]] anomena als habitants de Mafia com a ''mwera'', i diu que eren governats des de Songo Songo per musulmans (probablement iemenites) cosa que correspondria als segles VIII fins al X.
El [[1588]] els caníbals anomenats zimba o muzimbe, suposadament de l'Àfrica Central, van saquejar Kilwa i van liquidar aquest soldanat. L'hegemonia comercial va passar a
▲Una família de comerciants perses de [[Shiraz]] dirigida per Ali ben Sultan al-Husayn ben Ali, es va establir a Kilwa el [[975]], comprant aquesta terra al cap local a canvi de robes. Un dels seus fills , Bashat ben Ali, es va establir a Mafia, com a governador per compte del seu pare, proclamat sultà de Kilwa. Bashat hauria fundat la ciutat de Kua i potser també Kisimani Mafia, les ruïnes de la qual daten la ciutat vers el segle XI. El màxim esplendor de Kilwa es va produir al segle XIV, i ja començava a declinar quan van arribar els primers europeus. [[Vasco de Gama]] hi va passar l'abril de [[1498]], però els portuguesos no van ocupar l'illa fins el [[1505]], i l'annexió formal es va produir el [[1515]], després de la Bule del Papa que repartia el mon entre Castella i Portugal. Els europeus l'anomenaren ''Morfiyeh'' o ''Monfiyah'' als seus portolans, però aquesta paraula es àrab i vol dir "Arxipèlag"; Mafia podria derivar de ''mafi'', nom àrab de "brossa", però aplicat també a un lloc de poc valor, o del nom [[swahili]] "''mahali pa afya''", que vol dir "lloc saludable".
▲El [[1588]] els caníbals anomenats zimba o muzimbe, suposadament de l'Àfrica Central, van saquejar Kilwa i van liquidar aquest soldanat. L'hegemonia comercial va passar a Zanzibar.
El [[segle XVII]] el control de l'illa va canviar de mans diverses vegades entre portugueses i omanites. Els portuguesos foren derrotats finalment a [[Mombasa]] el [[1698]] i els omanites van assegurar el control de la costa entre [[Lamu]] i Kilwa.
Un dels principals establiments de les illes Mafia fou la Badia de Chole a l'illa [[Chole]] o Chole Minji, amb port d'aigua fonda, per on passava la plata del que avui dia es [[Zimbabwe]], i després objecte d'una lenta decadència. Un altra establiment destacat era Kua, el qual fou atacat pels [[sakalava]] de Madagascar el [[1829]], que eren caníbals i es van menjar a alguns habitants de la petita illa Juani i es van emportar a la resta com esclaus. El sultà de Zanzibar va enviar una expedició de càstig i els seus soldats eren en gran part del seu regiment balutxi, i molts es van quedar a l'illa i encara viuen a l'àrea de Kironi prop de l'antiga Kisimani Mafia. El tercer establiment notable, la esmentada Kisimani Mafia, fou destruït per un cicló el [[1872]] i la capital de l'illa es va traslladar a Chole.
El tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de [[1 de juliol]] de [[1890]] atribuïa Mafia a Alemanya; el [[1892]] hi va arribar el primer oficial alemany i va fer construccions a Chole que encara existeixen. Els alemanys van pagar al sultà de Zanzibar quatre milions de marcs per Mafia i la costa continental.
| |||