Vibrato: diferència entre les revisions

En els [[instrument de corda|instruments de corda]] ([[violí]], [[cello]], [[guitarra]]...) el músic oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del mastil del seu intsrument. En els [[instrument de vent|instruments de vent]] s'obté mitjançant una lleugera obertura o tancament d'un orifici o una tècnica especial d'insuflació.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0237842&BATE=vibrato «Vibrato»] en: [[Gran Diccionari de la LlenguaEnciclopèdia Catalana]]</ref> Als instruments elèctrics o electrònics, hi el vibrato s'actiona per un botó o una mànega. Al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.

És un efecte del qual l'ús o el desús depèn de moviments de moda i de vegades està controvertit. El vibrato orquestral a la [[música clàssica]] s'ha fet de moda des dels anys 1920, sota la influència del [[jazz]] i la música popular. Molts compositors ([[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Johannes Brahms|Brahms]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]) no l'estimaven<ref>[[Roger Norrington]] en un interviu amb Claus Spahn [http://www.zeit.de/2009/13/Interview-Norrington «Ein Gespräch mit Sir Roger Norrington über die Vorzüge des Alters, seinen Kampf gegen das Vibrato und die Egomanie der Pulthelden.»] {{de}}, en ''[[Die Zeit]]'', 19 de març 2009 (en català: «Un conversació amb Sir Roger Norrington sobre els advantatges de la vellesa, la seva lluita contra el vibrato i l'egomania del directors d'orquestra.»)</ref> i es sol abusar d’aquesta tècnica perquè l’oscil·lació de la nota camufla l’afinació.<ref>AA.VVNN., [http://secundaria.uvic.cat/_treballs/43a61245fe4646d34d47a9e84d4fe37e5bb2ec7b_TREBALL%20DE%20RECERCA%20-%20Pedagogia%20del%20viol%C3%AD.pdf «Vibrato»] in : ''Pedagogia del violí'', Institut Santiago Sobrequés i Vidal, promoció 2008-2010, pàgina 54</ref>