Psicoanàlisi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 9619983 de BotReversor (Discussió) |
m Bot: Rv. edic. de Danif200 (disc) a vers. 9619983 de BotReversor (disc) |
||
Línia 1:
{{millorar ortografia|'''S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes''' }}
La '''psicoanàlisi''' és la revelació [[inconscient]] de relacions, d'una manera sistemàtica amb un procés sociable. Els temes fonamentals de la psicoanàlisi són els patrons inconscients de la vida revelats per les associacions lliures dels pacients.
La meta de l'analista és ajudar a eliminar al pacient les barreres inconscients de la ment i de la resistència, és a dir, més enllà dels patrons del conscient que inhibeixen la llibertat. La psicoanàlisi va ser ideada cap a [[1890]], prop de [[Viena]]. [[Sigmund Freud]], un doctor interessat a trobar un tractament eficaç per als pacients amb [[neurosi]] o [[histèria]], és considerat avui en dia com el "pare" de la psicoanàlisi.
Com resultat de parlar amb aquests pacients Freud va creure que els seus problemes provenien de pulsions culturalment inacceptables, per tant eren reprimits inconscientment, així com els desitjos i les fantasies de naturalesa [[sexual]].
La psicoanàlisi dels temps de Freud ha evolucionat de moltes maneres, i hi ha diverses escoles també. La mètode bàsica de la psicoanàlisi és l'anàlisi de les transferències i de les resistències detectades per l'associació lliure, on el psicoanalista ordena al pacient, en una postura relaxada, parlar les primeres coses que li venen a la ment. És tracta de fer sortir l'[[inconscient]], les esperances, els desitjos, les fantasies i en definitiva tot allò que pugui donar pistes sobre l'origen de la patologia.
L'analista escolta generalment simplement, fent comentaris només quan, en la seva opinió professional troba, una oportunitat per a la penetració en la ment del [[pacient]].
A l'escoltar, l'analista procura mantenir una actitud de neutralitat apàtica, una postura imparcial dissenyada per crear un ambient segur. L'analista pregunta per que el pacient parli amb completa honestedat sobre el que li ve al cap mentre interpreta els patrons i les inhibicions que apareixen en l'altre comportament del pacient durant el discurs.
Encara que les tècniques psicoanalítiques s'han utilitzat sovint en alguns casos amb èxit ( [[psicosi]] ) (amb gran esforç i sacrifici important de part de l'analista), la psicoanàlisi està pensada generalment pels analistes per a ser útil com a mètode en certs casos ( [[neurosi]] ) i amb dels problemes del caràcter o de la personalitat.
La psicoanàlisi és el mètode més útil per a ocupar-se de problemes relacionats amb la intimitat. Com a tractament terapèutic, la psicoanàlisi necessita prou temps (tres a set anys) encara que tot depèn del tipus de neurosi.
Un requisit bàsic de l'entrenament psicoanalític és experimentar una anàlisi encertada per això el psicoanalista ha de ser una persona entrenada en les claus de l'observació crítica i tenir prou experiència clínica.
Els successors i els contemporanis de Freud: [[Carl Jung]], [[Alfred Adler]], [[Wilhelm Reich]], [[Melanie Klein]], [[Wilfred Bion]], [[Jacques Lacan]], i molts altres han refinat les teories de Freud i han desenvolupat noves teories usant el mètode bàsic d'observació crítica reservada i l'estudi de pacients individuals.
== Pàgines relacionades ==
* [[Psicologia]]
* [[Psique (ment)|Psique]]
* [[Esquizoanàlisi]]
[[Categoria:Psicoanàlisi| ]]
| |||