Revisió del 20:10, 20 abr 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 21:04, 2 juny 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: ==Metropolità de Moscou == Al pujar al tron els prínceps russos i el metropolità Theognost van rebre ordes d'anar a l'Horda per fer homenatge al nou khan; el gran príncep Simeó va rebre un tractament; Theognost fou detingut i se'l va pressionar per pagar un tribu eclesiàstic anual; el patriarca va al·legar els privilegis concedits per anteriors khans per justificar la seva exempció i va poder persuadir a Janibeg d'acontentar-se amb el pagament d'una suma de 600 rubles una sola vegada en lloc d'un pagament regular; la vídua d'Uzbeg, Taidula, amb permís del nou khan, va concedir a Theognost una nova exempció d'alguns pagaments. ==Principats russos== Alexandre, príncep de [[Pronsk]], havia estat assassinat vers 1339 (quan anava a l'Horda a pagar el tribut) per Ivan Korotopol, príncep de [[Riazan]]. Yaroslav, fill d'Alexandre, va demanar ajut a Janibeg que va enviar un oficial de nom Kinduk, amb un exèrcit. Ivan fou assetjat a la seva capital, i fou capturat i executat i una part del principat de Riazan fou annexionada a Pronsk. L'exèrcit tàtar, com habitualment, va saquejar el territori. Vers el 1242 Constantí de [[Rostov]], Constantí de [[Suzdal]] i Basili de [[Yaroslav]] van anar a l'Horda per ser confirmats en els seus principats. ==Incursió a Polònia== El 1343 els mongols van fer una incursió a [[Polònia]] que el mateix any va patir una plaga de llagosta. Els tàtars foren cridats per Dasko, governadors de Premisl (nomenat per [[Casimir III de Polònia]] el Gran), i per Daniel Ostreg. Casimir (1333-1370) va marxar contra ells i els va impedir creuar el [[~~Vistula~~Vístula]] prop de [[Sandomir]]; van passar uns dies assolant la rodalia i van intentar sense èxit conquerir [[Lublin]], i finalment es van retirar. ▼ ▲El 1343 els mongols van fer una incursió a [[Polònia]] que el mateix any va patir una plaga de llagosta. Els tàtars foren cridats per Dasko, governadors de Premisl (nomenat per [[Casimir III de Polònia]] el Gran), i per Daniel Ostreg. Casimir (1333-1370) va marxar contra ells i els va impedir creuar el [[Vistula]] prop de [[Sandomir]]; van passar uns dies assolant la rodalia i van intentar sense èxit conquerir [[Lublin]], i finalment es van retirar. ==Conflicte a Crimea== Gairebé al mateix temps va esclatar un conflicte entre els mongols a els genovesos i venecians a [[Tana]] a causa d'una disputa entre un burgés genovès i un tàtar en el que aquest darrer va resultar mort. Janibeg va exigir als genovesos la sortida de Tana però els genovesos van respondre de manera insolent i encara van mobilitzar tres galeres amb les que van saquejar la costa; el febrer de 1344 van atacar als tàtars que assetjaven Tana i en van fer una matança (15.000) destruint els aparells de setge fins que els atacants es van haver de retirar; dos mesos després un enviat del khan es va presentar a Gènova i es va acordar la pau. No gaire després el gran príncep Simeó, amb els seus germans Ivan i Andreu, va visitar altre cop l'Horda. ==Lituània== [[Gedimin]] de [[Lituània]] va morir el 1341, deixant el regne repartit entre els seus set fills sota autoritat del segon fill, [[Olgerd]], que era més valent i hàbil que els altres. Olgerd es va dedicar a consolidar la seva posició i regnava a [[Vitebsk]]; el seu germà Unuti regnava a [[Vilna]], un altra de nom Narimant a [[Pinsk]] i un altre de nom Kestuti a [[Troki]]. Olgerd era animista, i es va aliar al seu germà Kestuti, expulsant als germans Unuti i Narimant. Aquest darrer va fugir a la cort tàrtara per demanar ajut. ==Tver i Kholm== Al mateix temps Constantí de Tver també va anar a l'Horda per arranjar un conflicte amb el seu nebot Vsevolod de [[Kholm]], fill d'Alexandre; Constantí va morir durant la visita (1345) i el khan va concedir el principat al seu nebot Vsevolod (1345-1348), però la victòria d'aquest fou efímera ja que un germà del príncep difunt, Basili de Kasin, va assegurar-se la influència de Sheritungha, la mare de Janibeg, i altres influències, que li van permetre desplaçar al seu nebot (1348) que va haver de tornar al seu petit principat de Kholm. Linha 46 ⟶ 40: ==Guerra amb Hongria; fundació de Moldàvia i Valàquia== El 1351 els tàtars, empesos per la gana, van fer una incursió al districte de [[Bratislava]], aleshores sota un príncep rus. [[Lluís d'Hongria]], que era el seu protector va ajudar a l'expulsió dels invasors i el 1344, unit a forces del rei [[Casimir III]] de Polònia, va creuar el [[~~Bug~~Buh Occidental ]] i va fer presoner a un jove príncep tàtar; no obstant els mongols van conservar el seu domini al [[~~Dniester~~Dnièster]] encara força temps. Galítzia va passar sota sobirania de Polònia mentre les províncies occidentals de Rússia conegudes com Petita Rússia, van restar en mans dels lituans fins al segle XVI. Aquest domini va tenir importants conseqüències: molts habitants van emigrar i es van establir com a seminòmades en una mena d'estats militars conegut com l'estat del [[Zaporoges]] ([[Cosacs Zaporoges]]) i dels [[Cosacs del Don]]. També d'aquest temps és la formació dels principats de [[Moldàvia]] <ref> Moldàvia i [[Bessaràbia]] estaven habitats abans dels mongols per una barreja d'eslaus, turcs i [[vlacs]]; a la destrucció del principat de Volínia el territori fou objecte dels saquejos tàtars i les seves ciutats i pobles devastats i despoblats fins que Lluís d'Hongria els va rebutjar; llavors els vlacs que vivien al districte de [[Marmaros]], que seguien la religió grega catòlica i per tant no estaven còmodes a Hongria que era catòlica, van emigrar sota el seu cap (titulat voivoda) [[Bogdan de Moldàvia\|Bogdan]] o Dragosh, i es van establir al riu [[Moldava]] fundant el principat de Moldàvia, tributari de la corona hongaresa; els seus voivodes eren elegits pel poble. </ref> i [[Valàquia]].<ref> Valàquia es va fundar de manera similar, pels fugitius de [[Transylvània]], emigrats sota el seu cap Níger i que van fundar Tergovitx i Bukharest ([[Bucarest]]); els voivodes de Valàquia foren també tributaris d'Hongria </ref>▼ ▲El 1351 els tàtars, empesos per la gana, van fer una incursió al districte de [[Bratislava]], aleshores sota un príncep rus. [[Lluís d'Hongria]], que era el seu protector va ajudar a l'expulsió dels invasors i el 1344, unit a forces del rei Casimir III de Polònia, va creuar el [[Bug]] i va fer presoner a un jove príncep tàtar; no obstant els mongols van conservar el seu domini al [[Dniester]] encara força temps. Galítzia va passar sota sobirania de Polònia mentre les províncies occidentals de Rússia conegudes com Petita Rússia, van restar en mans dels lituans fins al segle XVI. Aquest domini va tenir importants conseqüències: molts habitants van emigrar i es van establir com a seminòmades en una mena d'estats militars conegut com l'estat del [[Zaporoges]] ([[Cosacs Zaporoges]]) i dels [[Cosacs del Don]]. També d'aquest temps és la formació dels principats de [[Moldàvia]] <ref> Moldàvia i [[Bessaràbia]] estaven habitats abans dels mongols per una barreja d'eslaus, turcs i [[vlacs]]; a la destrucció del principat de Volínia el territori fou objecte dels saquejos tàtars i les seves ciutats i pobles devastats i despoblats fins que Lluís d'Hongria els va rebutjar; llavors els vlacs que vivien al districte de [[Marmaros]], que seguien la religió grega catòlica i per tant no estaven còmodes a Hongria que era catòlica, van emigrar sota el seu cap (titulat voivoda) [[Bogdan de Moldàvia\|Bogdan]] o Dragosh, i es van establir al riu [[Moldava]] fundant el principat de Moldàvia, tributari de la corona hongaresa; els seus voivodes eren elegits pel poble. </ref> i [[Valàquia]].<ref> Valàquia es va fundar de manera similar, pels fugitius de [[Transylvània]], emigrats sota el seu cap Níger i que van fundar Tergovitx i Bukharest ([[Bucarest]]); els voivodes de Valàquia foren també tributaris d'Hongria </ref> ==Successió al gran principat i a Starodub== El gran príncep Simeó va morir el 1353; segons el seu segell hauria estat el primer a titular-se "Gran Príncep de totes les Rússies". Al morir, dos prínceps van reclamar el tron, i van anar a [[Sarai]]: Ivan Ivanovitx, germà de Simeó, i Constantí Vasilovitx de [[Suzdal]]. [[Novgorod]] va enviar al boiar Simon Sudakof, que va donar suport al segon, però Janibeg va designar al primer. Novgorod va refusar el seu reconeixement; però Constantí va morir uns mesos després i finalment Ivan fou reconegut. El fill de Constantí, Andreu, fou confirmat en la possessió de Suzdal, [[Nijni Novgorod]] i [[Gorodets]] (els feus paterns). D'altra banda Demetri va succeir a Ivan Feodorovitx al principat de [[Starodub]], però va tardar dotze mesos a obtenir la confirmació del principat per part del khan. Linha 63 ⟶ 55: ==Guerra contra els cobànides== A Pèrsia el [[cobànida]] Malik Ashraf s'havia fet amb el poder a [[Azerbaidjan]] però tenia forta oposició; un dels sahykhs o caps religiosos que se li oposava era Abu l-Hassan Mohayeddin de Bardaa, que va fugir a Sarai; en un sermó a aquesta ciutat va parlar del patiment del seu poble de manera tant convincent que Janibeg va decidir marxar contra Ashraf; va sortir al front de 200.000 homes en direcció a [[Derbent]] i [[~~Shirvan~~Xirvan]]. Ashraf al saber el que passava, va reunir un exèrcit de 90.000 homes que es va concentrar a [[Tabriz]]; però quan Janibeg va aparèixer les seves forces estaven desmoralitzades i foren derrotades amb certa facilitat. Ashraf i el seu conseller Kaws fouren capturats i el primer decapitat sent enviat el seu cap a Tabriz per ser penjat a la porta de la mesquita de [[Maragha]] acabant amb ell la dinastia cobànida. Ashraf havia enviat una caravana <ref> un miler de mules i camells </ref> amb els seus tresors cap a la fortalesa d'[[Alinjak]] però Janibeg la va interceptar i se'n va apoderar. Janibeg va restar 40 dies a Tabriz, prohibint a la seva gent saquejar la ciutat i les altres ciutats i pobles. Després va retornar cap al seu territori per Awjan, deixant com a governador de l'Azerbaidjan (a Tabriz) al seu fill Berdibeg amb 15.000 homes. ==Mort i successió== Janibeg es va posar malalt pel camí de tornava i va enviar al seu general Tughlukbeg a cridar a Berdibeg al que volia instal·lar com a successor. Per por de que el seu pare es recuperés, Berdibeg el va matar.<ref> es diu que el crim el va fer sota consell de Tughlukbeg </ref> Janibeg fou enterrat al cementiri imperial a [[Saraitxuk]] a la riba del riu Jaik o [[riu Ural\|Ural]]; [[Berdibeg]] va pujar al tron. Els seus 17 anys de regnats són, junt amb els deu pare [[Uzbeg Khan]], els més gloriosos de l'Horda d'Or. Les seves monedes estan datades entre el 1341 i el 1357 i foren encunyades a Sarai, Gulistan, Nova Sarai, Nova Gulistan, Nova Ordu, Khwarezm, Mokhshi, Barchin i Tabriz; en algunes consta el títol de "Sultà Suprem Jalal al-Din Mahmud Janibeg Khan"; a les monedes en persa figura el seu nom com a Chambek Khan i el títol "Sultà Just Jalal al-Din Mahmud". Von Hammer diu que Janibeg vol dir "Príncep dels Esperits". ==Notes==▼ {{amaga}} ==Bibliografia== * {{Histmong2}}▼ {{start box}} {{filera de successions\|títol= Khan de l'[[Horda d'Or]]\|després=[[Berdibeg]]\|abans=[[Tinibeg]]\|anys='''1341–1357'''}} {{end box}} ▲==Notes== ~~{{referències}}~~ ~~==Referència==~~ ▲{{Histmong2}} [[Categoria:Khans de l'Horda d'Or]]

Janibeg: diferència entre les revisions