Pervâne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Bot:Desambiguació assistida: Sinope - Canviant enllaç(s) per Sinop
Línia 24:
El 1254 el grand-khan [[Mongke|Möngke]] que va succeir a Güyük, va decidir que Kaykaus II regnaria a l'oest i Kilidj Arslan a l'est del riu [[Halis|Kizilirmak]]. Per ordre de Möngke, el seu germà [[Hülegü|Hülägu]] va creuar l'[[Amudarià]] el [[2 de gener]] de [[1256]] i a la riba persa del riu, fou felicitat pels representants dels seus nous vassalls, entre els quals els dos germans seljúcides, Kaykaus II i Kilidj Arslan IV.<ref name="sourdel-444"> René Grousset, op. cit, capítol ''Règne de Hulägu. Destruction des Assassins, conquête de Baghdâd et destruction du khalifat'' en línia a [http://classiques.uqac.ca/classiques/grousset_rene/empire_des_steppes/grousset_steppes.pdf]</ref> Baïdju, descontent del retard amb que Kaykaus pagava el tribut, el va atacar i va vèncer als seljúcides a [[Ak Saray]] (octubre de 1256). Kaykaus II va trobar refugi amb l'emperador bizantí [[Teodor II Làscaris]] (1261). Els mongols instal·laren al seu lloc a Kilidj Arslan IV. Baïdju va nomenar a Muin al-Din Sulayman com a ''amir hadjib'' i parwana («pervâne» en turc, equivalent a assistent personal) de Kilidj Arslan IV <ref name="houtsma-704" /> i en endavant fou el verdader poder. Va entrar a Konya el 13 d'agost de 1261. Aquest mateix any va fer front a una revolta de l'amir de Karaman.
 
En tant que visir de Kilidj Arslan IV, Muin al-Din Sulayman Pervâne va conquerir (1263) la ciutat de [[SinopeSinop]]e, que fins aleshores era una marca de l'[[imperi de Trebisonda|Imperi grec de Trebisonda]], i la va convertir en el seu propi feu reconegut oficialment pel khan [[Abaqa]] el 1265.<ref name="houtsma-704" /> Sinope serà després la capital dels seus descendents els [[Pervâneoğullari]]. Kaykaus tornà poc després en algun moment i segons algunes font acabà compartint altre cop el regne amb el seu germà sobre les bases de l'arbitratge de Möngke.<ref name="sourdel-440" /> però segons altres va morir en terriotori bizantí vers 1280 sense haver pogut tornar.
 
El febrer del 1265, Pervâne fou previngut de que el sultà volia desfer-se d'ell. Llavors va fer escanyar el sultà a [[Ak Saray]]<ref name="houtsma-704" /> en el transcurs d'un banquet<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning]</ref>). L'hereu del tron, Ghiyath al-Din [[Kaykhusraw III]] fou nomenat sultà per Pervâne, encara que tenia menys de tres anys.<ref name="houtsma-639">{{en}} [http://books.google.cat/books?id=UZU3AAAAIAAJ&pg=PA639 op. cit. per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, capítol ''Kaikhuraw II, Ghiyâth al-Duniyâ wa 'l-Dîn b. Kaykubâd'' volum IV ]</ref> Pervâne va estar temptat de col·locar al tron al seu propi fill de tres anys sobre el tron dels sultans, però finalment va preferir casar-se amb la vídua de Kilidj Arslan i exercir les funcions de regent de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III.<ref name="branning" /> El nou sultà es va casar amb una filla de Pervâne (segons una inscripció a Tokat).
Línia 34:
== Els successors ==
 
El fill de Pervâne, [[Mehmed Bey]] va agafar el títol de Pervâne i el control de les possessions familiars al voltant de [[SinopeSinop]]e. Portà una política prudent envers els mongols. La família dels [[Pervâneoğullari]] va mantenir la possessió de la regió fins a el 1322 quan el [[bei|beylicat]] fou absorbit pel beylicat veí dels [[Jandàrides]] ([[Candaroğulları]]).
 
== Monuments ==