Edessa (Grècia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 15:
La [[necròpoli]] reial fou saquejada en temps de [[Pirros]] d'[[regne de l'Epir|Epir]] pels seus mercenaris [[gals]] que buscaven tresors. Sota domini romà fou part de la tercera regió. Va emetre moneda des d'[[August]] fins a [[Gordià III]] (les monedes porten la inscripció ''Edessaion'')
 
A l'[[edat mitjana]] fou ocupada pels [[eslaus]] i va portar el nom de '''Bodena''' o '''Vodena''', i també '''Voden''' (Воден); fou recuperada per l'emperador bizantí [[Basili II de Bizanci]]; al final del segle XIV era governada per toparques greco-serbsserbis. Fou finalment conquerida pels otomans, en la campanya d'[[Evrenos Gazi|Evrenos Beg]] que va aconseguir la cooperació del arcont local Kel Petros que va trair als seus, en una data incerta que segons les fonts turques fou entre 1372 i 1374, i al mateix temps que [[Beroia]], mentre que segons les fonts gregues fou el 1380; els bizantins la van recuperar en data desconeguda i la van conservar fins el 1430 quan va tornar a mans dels otomans; en turc es va dir '''Vodina''' (i també Edessa) i en [[arumàaromà]] '''Edessa''' o Vudena i fou part del sandjak de [[Selanik]] administrat per arconts[[arcont]]s locals. Fou descrita per [[Katib Çelebi]]. El 1668 la va visitar [[Evliya Çelebi]] que diu que tenia 100 cases, 30 botigues, 10 khans i 7 esglésies ortodoxes.
 
El 1770 va participar a la revolta d'Orlov inspirada per Rússia. Entre 1798 i 1822 va estar sota domini d'[[Ali Pasha Tepedelenli]], i després va participar a la guerra de la independència. Els búlgars van reclamar la zona als anys 1860. El [[18 d'octubre]] de [[1912]] fou incorporada a Grècia (llavors tenia 4.000 habitants grecs, 1.530 búlgars, 46 turcs i alguns serbis).{{CN}} El 1913 va canviar el seu nom a Edessa que conserva actualment. La mesquita musulmana va passar a ser més tard museu arqueològic.
 
==Arqueologia==