Julius Rietz: diferència entre les revisions

Va fer els estudis amb [[Sigmund Romberg|Romberg]] i [[Adolf Ganz|Ganz]], als setze anys entrà en l'orquestra del teatre ''Köngstadt'', sent cridat el [[1834]] per [[Mendelssohn]], el qual era íntim amic del seu germà Eduard a [[Düsseldorf]] com a segon director del "Teatre Immerman", del que en fou primer director en abandonar Mendelssohn el càrrec.

El [[1847]] fou nomenat director d'orquestra del teatre de [[Leipzig]] i al mateix temps s'encarregà de la direcció de la ''Singakademie'', i l'any següent succeí a [[Niels Gade|Gade]] al front dels concerts del [[ Orquestra del Gewandhaus de Leipzig|Gewandhaus]] i en la càtedra de composició del [[Conservatori]].

El [[1854]] abandonà la direcció del teatre a fi de consagrar tots els seus esforços a la ''Gewandhaus'', sent nomenat, finalment, director d'orquestra del teatre de la cort de [[Dresden]] i del Conservatori de la mateixa ciutat. El [[1859]] la [[Universitat]] de Leipzig li conferí el títol de doctor ''honoris causa'', i el [[1874]] el rei de Saxònia l'anomenà director de la música.

A més, Rietz fou un fecund compositor, malgrat que massa influït per Mendelssohn. Se li deuen les òperes:
*[[Lorbeerbaum und Betteistab]] ([[1850]]);<br />
*''[[Der Korsar]]'' (1850);<br />
*''[[Georg Neumark und die Gambe]]'' ([[1859]]);<br />
*''[[Jery und Bätely]]'';<br />
*''[[Das Mädehen aus der Frende]]'':<br
També />obertures de concert, simfonies, el ''Ditirambo'' de [[Friedrich von Schiller|Schiller]], misses, salms, motets, corals, [[lieder]], concerts per diversos instruments, sis duets religiosos amb acompanyament de [[piano]], un [[quartet]] per a instruments d'arc, un ?Caprici per a [[violí]] i orquestra, sonates per a piano, etc...