Sonet: diferència entre les revisions

Al [[segle XIV]] són molt importants els sonets amorosos de [[Dante Alighieri]], dedicats a la seva estimada [[Beatrice Portinari]], i recollits en el seu llibre ''Vita Nuova''. Però el sonet més influent del segle és, sens dubte, el del poeta [[Francesco Petrarca]], el ''Canzoniere'' (Cançoner), en el qual el sonet es revela com l'estructura més adequada per a l'expressió del sentiment amorós. A través de la influència de Petrarca, el sonet s'estén a la resta de literatures europees.

 

L'estrofa apareix per primera vegada escrita per [[Pere Torroella]] (1436-1486) i es difon àmpliament al llarg del [[segle XVI]]. El seu màxim exponent és [[Pere Serafí]], autor de seixanta sonets publicats entre 1560 i 1565. Entre els segles XVII al XIX va ser utilitzat habitualment, però els poetes [[Literatura romàntica|romàntics]] el van anar abandonant. Els autors [[parnassians]] i [[simbolistes]] el van recuperar i amb més o menys fortuna no l'han deixat de cultivar fins als nostres dies. Entre els contemporanis, destaquen com sonetistes [[Jeroni Zanné]], [[Josep Maria Solé]], [[J.V. Foix]] o [[Joan Brossa]]. [[Josep Carner]] va ser el ressuscitador del sonet en català, caigut en desgràcia durant el [[Renaixement]] poètic en aquesta llengua. Carner va utilitzar el sonet amb una perfecció lingüística inigualable i una exigència formal plena de referències cultes.

 

{{Projectes germans|Viquitexts=Categoria:Sonets}}

{{esborrany de poesia}}

[[Categoria:Estrofes]]

 

[[uk:Сонет]]

[[wa:Xhiltea]]

[[zh:十四行诗]]