Cubell escorredor domèstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33:
De ''Doméstico'' es va fer una primera sèrie de dues-centes unitats que es fabricaven artesanalment amb una producció diària d’una o dues unitats, en un petit taller de [[Saragossa]]. El problema de la disponibilitat de materials es resolia entre [[Barcelona]] (cubs metàl·lics), [[Manresa]] (procés de galvanització), [[Navarra]] (mànecs i rodets de fusta) i [[Bilbao]] (material metàl·lic).
Juntament amb el cubell escorredor, Manel Jalón va adaptar el disseny de T. W. Stewart (1893),<ref name="Stewart ">[http://www.google.com/patents?id=3VFAAAAAEBAJ&pg=PA1&source=gbs_selected_pages&cad=2#v=onepage&q&f=false www.google.com/patents/US499402 www.google.com/patents/US499402 13 juny 1893]</ref> i va comercialitzar el [[pal de fregar]], format per un mànec cilíndric de fusta massissa, polida i envernissada, i una baieta de fibres de [[cotó]]. El trenat de les fibres era l'adequat per absorbir bé l'aigua i perquè no es desfiles ràpidament en fregar i escórrer. La unió entre el mànec i la baieta es resolia amb una gran pinça metàl·lica que permetia la utilització de recanvis, aquest sistema era idèntic al patentat per Thomas W. Stewart amb la US.Pat.# 499,402 el 13 de juny de 1893 com un "nou tipus de fixació per a Mops"(vegeu imatge) <ref name="Stewart "/>
Quan ambdós dissenys es van començar a comercialitzar el 1956, el primer gran problema que va sorgir va ser com convèncer els consumidors de la seva utilitat, i per això es realitzaven demostracions constantment a les fires de mostres i als aparadors dels comerços, així com revolucionàries estratègies de màrqueting que finalment els van convertir en líders de vendes a [[Espanya]] des de l’any 1958 a 1964. La dura competència del model [[Mery]] de l’industrial [[Joan Gunfaus]] va obligar a continuar la investigació cap a models més econòmics i eficaços, de manera que es van deixar de produir l’any 1967.
| |||