Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Escot Eriúgena»

m
r2.7.3) (Robot afegeix: ky:Эриугена, Ёханн Скот; canvis cosmètics
m (r2.7.1) (Robot afegeix: zh:爱留根纳)
m (r2.7.3) (Robot afegeix: ky:Эриугена, Ёханн Скот; canvis cosmètics)
Una llegenda posterior deia que havia partit martiri a Anglaterra, on havia fugit i era abat de [[Malmesbury]], on fou mort pels seus deixebles. Aquesta història sense fonament l'identificava amb un venerat màrtir anomenat [[Joan de Malmesbury]].
 
== Doctrina filosòfica ==
=== Coneixement ===
Escot Eriúgena dóna prioritat al coneixement com a camí per arribar a la veritat. Afirma: ''no hi ha pitjor mort que romandre en la ignorància de la veritat''. Aquesta és una visió més intel·lectualista, significativament diferent d'altres autors, que defensen la importància d'una vida exclusivament virtuosa, amb sacrificis. En el cas d'Escot Eriúgena, la importància és en cercar obsessivament la veritat, responent sense donar lloc a dubtes.
 
En el món, l'autoritat humana ha de procedir de la recta raó, i no pot ser que la raó procedeixi de l'autoritat, missatge que Escot Eriúgena dirigeix especialment a les autoritats i als pares de l'Església. Tota argumentació que no es doni per bona amb la raó s'ha de rebutjar.
 
=== Natura ===
La preocupació fonamental d'Escot Eriúgena se centrava en la diàlectica ([[lògica]]), que entenia com la ciència de raonar correctament. Aquesta ciència tenia com a fonaments dos processos: el que va d'allò específic al general, i el que va d'allò general al concret. No obstant això, a Escot Eriúgena no li interessava tan sols la part ''analítica'' de la diàlectica, sinó també allò que la sostenia, el seu sentit. Per això creia que l'estudi de la diàlectica en realitat havia de ser l'estudi de la natura, ja que tan sols partint de la natura es pot acceptar l'existència d'oposicions i contrarietats, la principal de les quals és la possibilitat de poder i no poder ser. És en aquest sentit que la natura és en realitat el tot, ja que és la reunió del que és i del que no és.
 
Escot Eriúgena defineix explícitament què significa '''no-ésser'''. D'aquesta manera, imposa criteris per parlar amb propietat de les formulacions teològiques negatives, sense caure en la indefinició del ''no-res'' de [[Parmènides]]. Els cinc àmbits de no-ésser són:
* La realitat divina ([[Déu]]), ja que trascendeix totes les criatures i les essències, i només es pot conèixer a partir dels seus accidents i fenomens; es tracta d'una realitat a què l'home no hi té accés. Déu no pot ser en la mateixa manera en què l'home és, ja que resultaria una ofensa.
* El que s'afirma de l'ordre inferior i es nega del superior, i viceversa. Representa l'essència de cada ésser, i està vinculada a les característiques pròpies de l'ésser mitjançant una jerarquia. Per exemple: un tinent no és capità, una aranya no és un mamífer.
* Les coses que s'escapen als nostres sentits perquè resten ocultes en la naturalesa; allò que encara no és però serà, és una possibilitat, una potència vital. Aquest àmbit està basat en la teoria de les ''rationes seminales'' d'[[Agustí d'Hipona]].
* Tot el que resta subjecte a generació i corrupció per relació al que és etern i immutable, allò que està en el camp de l'esdevenir: si se li diu que és al que és etern, no ho serà el que no ho és, el que no té forma definitiva.
* L'home actual que ha perdut la gràcia divina, enfront de l'home que la recupera. L'home pecaminós.
 
També planteja la divisió de la natura en les '''quatre espècies de la phýsis'''. Podem distingir aquella part de la natura que:
# No és creada, i és creadora. És Déu en tan que Un i [[Santíssima Trinitat | Trinitat]], l'home en pot veure la seva obra, els seus efectes.
# És creada, i creadora. El lógos, les idees. Simbòlicament, [[Jesucrist]]. Es tracta d'un element propi de la mentalitat [[neoplatonisme|neoplatònica]], com en el cas de [[Plotí]]. En aquest àmbit regna el món de l'esperit i la llibertat. És remarcable el fet que no considera que les idees siguin per elles mateixes, sinó com a manifestacions de Déu: això suposa una crítica força dura a la Idea [[Plató|platònica]]. Forçant la interpretació de la teoria d'Escot Eriúgena, es podria discutir si l'home es troba aquí, però el seu lloc és a cavall entre la segona i la tercera, amb algunes interpretacions teològiques que col·loquen l'[[ànima]] com a segona espècie, i el cos de l'home com a tercera. En clau [[Agustí d'Hipona|agustiniana]], també és raonable situar l' ''homo interior'' com a segona espècie, i l' ''homo exterior'' com a tercera.
# És creada, però no creadora. És el món creat, visible. En aquesta espècie, regna la determinació de les coses.
# No és creada ni creadora. Déu en si mateix i com a fi de totes les coses, en ell acaba tot. També representa l'impossible, el que no es pot explicar. Del Déu de la primera espècie en podem tenir alguna idea, però no del de la quarta.
Aquesta distinció rebé objeccions per part de l'Església. En primer lloc, Escot Eriúgena planteja un significat molt ambigu del sentit del verb ''crear''. A més, la segona espècie és identificada amb el [[Jesucrist|Fill]], com a lógos diví, però no és acceptable afirmar que una part de Déu sigui creada, ja que es contradiu amb el que s'especifica a la [[Bíblia]]: ''el Fill fou engendrat, i no creat, per part del Pare''. Per tant, aquesta classificació podria ser tinguda com a lleugerament [[heretgia|herètica]], i per tant no convencé mai del tot a l'Església.
 
 
Escot Eriúgena, a partir d'aquestes qüestions, proposa l'existència de dues teologies:
* l'''apofàtica'', que defensa que res de la creació de Déu no pot dir-se d'ell, ni literalment ni realment. Es tracta, doncs, d'una teologia negativa.
* la ''catafàtica'', que defensa que totes les coses que es poden predicar d'ell es poden dir metafòricament. Així, el que es diu a la Bíblia ha de ser interpretat metafòricament; en cada verset hi ha innombrables significats. Es tracta d'una teologia positiva.
Les dues teologies que proposa no són incompatibles entre elles, sinó que s'han d'entendre com a dos mètodes diferents per explicar la mateixa realitat.
 
== Fonts ==
{{Ref-llibre |title=De Lucreci a Ockham |first=Francesc J |last=Fortuny |publisher=Editorial Anthropos |isbn=978-84-7658-297-8}}
 
== Enllaços externs ==
{{commons|Iohannes Scotus Eriugena}}
 
 
{{ORDENA:Escot Eriugena, Joan}}
{{Enllaç AB|de}}
 
[[Categoria:Filòsofs medievals en llatí]]
[[Categoria:Monjos columbanians]]
[[Categoria:Teòlegs|Escot]]
[[Categoria:Irlandesos|Escot]]
[[Categoria: Neoplatònics]]
 
{{Enllaç AB|de}}
{{Link GA|de}}
 
[[ja:エリウゲナ]]
[[ko:요하네스 스코투스 에리우게나]]
[[ky:Эриугена, Ёханн Скот]]
[[la:Iohannes Scotus Eriugena]]
[[lmo:Gioàn Scòt Irlandés]]
201.359

modificacions