Jaume I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo categoria
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-exitós +reeixit)
Línia 14:
'''Jaume VI d'Escòcia i Jaume I d'Anglaterra i Irlanda''' (''Charles James'') ([[19 de juny]], [[1566]] -- [[27 de març]], [[1625]]). Governà [[Escòcia]] com '''Jaume VI''' des del [[24 de juliol]] de [[1567]] fins la seva mort, i des de l'anomenada [[Unió de les Corones]] que havia heretat, a [[Anglaterra]] i [[Irlanda]] com a '''Jaume I''' des del [[24 de març]] de [[1603]] fins la seva mort. Fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la [[Casa d'Estuard]], succeint el darrer monarca [[Tudor]], [[Elisabet I]], morta sense descendència.
 
El regne de Jaume sobre Escòcia fou exitósreeixit, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]] hostil a les seves intencions, la negativa per part de la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]] d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'[[absolutisme]] polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de [[favorit]]s poc populars foren factors importants que sentaren la base de la [[Guerra Civil Anglesa]], durant la qual el fill i successor d'en Jaume, [[Carles I d'Anglaterra|Carles I]], va ser jutjat i executat. Durant la pròpia vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.
 
Juntament amb [[Alfred el Gran]], Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la [[ciència]], la [[literatura]] i l'[[art]], camps on il·lustres personatges com [[Francis Bacon]] i [[William Shakespeare]] participaren, visqueren un període daurat. El propi Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara ''Daemonologie'' ([[1597]]), ''The True Law of Free Monarchies'' (La veritable llei de les monarquies lliures) ([[1598]]) ''Basilikon Doron'' ([[1599]]) i ''A Counterblaste to Tobacco'' ([[1604]]).