Democràcia parlamentària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el cap d'estat té una posició de representació o una funció merament cerimonial (sovint és un [[monarca]] o president), amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del cap de govern. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats [[sistema semipresidencialista|sistemes semipresidencialistes]]), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.
Un sistema parlamentari en
== Avantatges i inconvenients del parlamentarisme ==
El modelo parlamentari conviu però s'oposa al model [[presidencialismo|presidencialista]]. I és en aquest sentit quan es tracten els avantatges i inconvenients de cadascun de dits sistemes de goberno.
* Es reconeixen com a avantatges del sistema parlamentarista:
# '''Major representació del conjunt social''' en la mesura que las decisions s'han de consensuar en moltes ocasiones entre diverses faccions polítiques representades en el [[Parlament]].
# '''Millor capacitat de resposta en front a una crisis de gobiern '''en la mesura que pot cambiar el [[poder executiu]] adoptant la [[moció de censura]].
# '''Major consens de les decisions''' es considera més la participació i el [[traball en equip]].
* Es presenten com a inconvenients del [[Presidencialisme]]:
# '''[[Separació de poders]]''' entre el [[poder executiu|executiu]] i el [[poder legislatu|legislatiu]].
# '''Excesiva vinculació del [[poder ejecutiu]] amb el [[partid politic]]''' majoritari en el [[Parlament]], pudendt derivar en [[partitocràcia]].
# La seva forma más estable acaba éssent el '''[[bipartidisme]]'''.
== Vegeu també ==
| |||