Obertura italiana (escacs): diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
L'obertura italiana és una de les més antigues obertures de què es té constància; apareix al [[manuscrit de Göttingen]] i fou desenvolupada per jugadors com ara [[Pedro Damiano|Damiano]] i [[Giulio Polerio|Polerio]] al [[segle XVI]], i posteriorment per [[Gioachino Greco|Greco]] el 1620, qui li va donar la seva línia principal. Ha estat analitzada extensament durant més de 300 anys. El nom ''partida o obertura italiana'' és actualment usat al mateix nivell que [[Giuoco Piano]], tot i que el segon nom es refereix més en concret a la línia que comença amb 3...Ac5. La italiana és una [[obertura oberta]], o partida del doble peó de rei.
 
TheLa opening'sjugada definingque movedefineix isl'obertura theés Whiteel bishopmoviment movede tol'alfil a ''c4'' (thei so-calledesdevenint així "l'[[ChessGlossari terminologyde termes d'escacs#ItalianAlfil bishopitalià|Italianalfil bishopitalià]]") intot preparationpreparant-se forper ana earlyl'atac attacka on Black'sla vulnerable casella ''f7-square'' de les negres. As such the game is typified by aggressive play, where Black's best chances are often vigorous counterattacks. Most grandmasters have largely abandoned the Italian Game in favour of the [[Ruy Lopez]] (3.Bb5) and [[Scotch Game|Scotch]] (3.d4), considering those two openings better tries for a long-term advantage, but the Italian is still popular in [[correspondence chess]], where players are allowed access to published theory, and in games between amateurs.
{{algebraic notation|pos=tocleft}}
 
390.218

modificacions