Castell de Meià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 27:
== Història ==
 
El primer document sobre la [[conca de Meià]] és de l'any 1001, en què el comte [[Ermengol I d'Urgell]] i la seva muller Tedberga ([[Letgarda de Tolosa]) vengueren a una persona, el nom de la qual es desconeix, el terme de Vallfarines amb el seu castell. Però la primera referència d’aquest castell data de l’any 1003, quan les expedicions d’Al – Mudàffar i del seu llibert, el general eslau Wadit, feren una incursió que acabà a Albesa, assaltaren Meià i destruïren el seu castell; en la batalla d’Albesa morí el bisbe Berenguer d’Elna i el comte Ermengol I d’Urgell caigué presoner. Segons l’historiador Josep Mora i Tufet, l’any 1008 n’era senyor Guillem que finà el 1049. El succeí el seu fill Guitard Guillem, casat amb Guilla. Aquest matrimoni tingué diversos fills, entre els quals Ermengol Guitard de Meià, ardiaca de la Seu de Barcelona, aquest finà el 1110 i testà en favor del seu nebot Bernat Amat, que va ésser abat de Meià el 1120.
L’any 1067, la comtessa Sança d’Urgell reconegué la senyoria de diversos castells, entre ells el “castro de Madians”, als comtes de Barcelona.
Quans els cristians conqueriren la Coma de Meià i el perill sarraí desaparegué, aquest castell va perdre bona part de la raó d’ésser.