Castell de Meià: diferència entre les revisions

El primer document sobre la [[conca de Meià]] és de l'any [[1001]], en què el comte [[Ermengol I d'Urgell]] i la seva muller Tedberga ([[Letgarda de Tolosa]]) vengueren a una persona, el nom de la qual es desconeix, el terme de [[Vallfarines]] amb el seu castell. Però la primera referència d’aquest castell data de l’any [[1003]], quan les expedicions d’Al – Mudàffar i del seu llibert, el general eslau Wadit, feren una incursió que acabà a Albesa, assaltaren Meià i destruïren el seu castell; en la [[batalla d’Albesa]] morí el bisbe [[Berenguer d’Elna]] i el comte Ermengol I d’Urgell caigué presoner. Segons l’historiador Josep Mora i Tufet, l’any [[1008]] n’era senyor Guillem que finà el [[1049]]. El succeí el seu fill Guitard Guillem, casat amb Guilla. Aquest matrimoni tingué diversos fills, entre els quals Ermengol Guitard de Meià, ardiaca de la Seu de Barcelona, aquest finà el [[1110]] i testà en favor del seu nebot Bernat Amat, que va ésser abat de Meià el [[1120]].

L’any [[1067]], la comtessa [[Sança d’Urgell]] reconegué la senyoria de diversos castells, entre ells el “castro de Madians”, als [[comtes de Barcelona]].

L’any [[1227]], [[Ramon de Cervera]] atorgà el lloc de Meià i altres possessions a Jaume i Guerau, fills de la seva segona muller, Miracle d’Urgell.

L’any [[1233]] n’era senyor [[Jaume de Cervera]], més tard surt anomenat com a senyor i baró del castell, vila i terme de [[Vilanova de Meià]] el [[1261]].

L’any [[1313]] n’era senyor Ramon d’Alemany, que amb motiu del casament de la seva filla Agnès amb Acard de Mur, aquest castell passà a mans d’aquest cavaller del Pallars.

En temps d’Alfonsd’[[Alfons III]] ([[1327]]-[[1336]]), aquest castell pertanyia a l’infant Ferran, com a senyor del [[marquesat de Camarasa]].

Durant la guerra contra [[Joan II]], aquest castell pertanyia a Gabriel de Vergós, donzell; com aquest es declarà a favor de la causa catalana, el rei el desposseí i donà aquest castell a Roderic de Bobadilla.