Diferència entre revisions de la pàgina «Concili de Tours»

milloro el text
(Fusionat de Concili de Tours de 813)
(milloro el text)
El '''Concili de Tours''' fou un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig dedel [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], juntal ambcostat elsdels de [[Mainz|Mayence]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], el de [[Reims]] i el d'[[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del punt de vista [[lingüística|lingüístic]]. Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els bisbes[[bisbe]]s d'[[Aquitània]], [[Gascunya]] i altres llocsterritoris -entre els quals n'hi ha alguns a l'est del [[Rin]]-, reunits a la ciutat de [[Tours]], decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (Ll'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals [[França]], [[Alemanya]], nord dela [[Catalunya Vella]], [[Aragó]], i [[Navarra]], nord d'[[Itàlia]], etc.), les [[homilia|homilies]] es pronunciessin, en lloc d'en [[llatí]],facin en ''rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur'', és a dir, aen la "llengua rústica romana i en la [[llengua germànica|germànica]], populars i que -per tant- s'abandoni el [[llatí clàssic]] en la predicació. Aquest determini el prenen per tal que totstothom puguinpugui entendre amb majormés facilitat el que ess'hi diu". És unpotser delsel testimonistestimoni més anticsantic del fet que, en aquella època, el [[llatí]] en aquella èpocaclàssic ja no era comprès per la gent alsen els dominis de Carlemany. APodem partirfixar delel [[segle IX]], com el període en què el [[llatí vulgar]] parlat per la llenguagent francesa,ha aixíde comser altresconsiderat llengüesuna comencen[[llengua]] a(o emancipar-seunes llengües) diferents del llatí enque hom escrivia. Hom pot considerar, doncs, el concili de Tours del 813 com l'escripturaacta de naixement de la [[francès|llengua francesa]], i -per extensió de totes les altres les [[llengües romàniques]], com el [[català]].
 
El concili de Tours proclamà així el reconeixement dedels dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[AntigaImperi RomaRomà|romà]], de tradició llatina, estès fins al riu [[Rin]], i el món [[pobles germànics|germànic]], mésque enllàs'estenia deldellà el Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens.: Enen el costat romà, la predicació seriaes realitzadafaria a partir de llavors aen llengua romana, però "rústica"; (és a dir, en les naixents [[llengües romàniques]]) i en el costat germànic aes lesfaria seves pròpiesen [[llengües germàniques|llengua germànica]].
 
No obstant això, cal esperar afins l'any [[842]] ien què s'escriuen als [[Juraments d'Estrasburg]], perquè siguiper omplerttrobar el primer text complet escrit en una llengua procedentclarament diferenciada del llatí però clarament diferent d'aquesta; i uns anys més tard per al primer testimoni literari,: la [[seqüència de Santa Eulàlia]]. En [[català]], els textos més antics conservats són una traducció catalana del [[Forum iudicum]] i les [[Homilies d'Organyà]], molt més tardans.
 
D'altra banda el concili de Tours vatambé proclamardecidí que els dotze dies que van de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.
 
==Bibliografia==
2.963

modificacions