Wilfrid de York: diferència entre les revisions

 

El rei [[Egfrid]] havia succeït Oswiu i Wilfrid se n'havia fet enemic animant la seva dona, [[Eteldreda d'Ely]], a negar al rei els seus drets maritals i a fer-se monja a [[Coldingham]]. El [[678]], a instàncies d'Egfrid, l'arquebisbe Teodor va dividir el bisbat de York en quatre diòcesis malgrat les protestes de Wilfrid, que fou deposat. Wilfrid va anar a Roma per apel·lar aquesta decisió; el papa [[Agató I]] va convocar un sínode l'octubre de 679 i en el transcurs d'ell ordenà la seva reintegració al bisbat. Wilfrid va haver d'anar a [[Austràsia]] durant aquest temps, ja que segons el seu biògraf [[Eddius Stephanus]], Wilfrid deixa l'Austràsia després de la mort de [[Dagobert II]], amenaçat pels partidaris del majordom de palau [[Ebroí]].

El [[680]], Wilfrid tornà a Angleterra. El rei [[Ecgfrith de Northúmbria]] es va negar a accedir a la petició de reintegració de Wilfrid i el va empresonar durant nou mesos. Alliberat, Wilfrid es va refugiar a [[Selsey]] ([[Sussex]]). A partir de llavors, va evangelitzar els saxons pagans del sud, convertint la quasi totalitat de la població. Va construir un monestir a Selsey sobre una terra que li havia estat donada pel rei [[Æthelwalh]].

 

Wilfrid va morir el 709 al monestir de Saint Andrew d'Oundle, al [[Northamptonshire]], en el transcurs d'una gira dels monestirs que havia fundat en Mèrcia.

 

== Culte ==