Revisió del 17:33, 22 maig 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Macroglossinae +Macroglossinae) ← Edició anterior		Revisió del 12:56, 14 juny 2012 modifica desfés Hinox (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.473 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 4: \| image_width = 200px \| image_caption = El borinot japonés ''[[Callambulyx tatarinovii]]'' \| classis = [[Insecta]] \| ordo = [[Lepidoptera]] Linha 25 ⟶ 23: [[Fitxer:SPHINX EN VOL .JPG\|esquerra\|thumb\|''[[Hemaris fuciformis]]'' xuclant una flor. Alguns borinots s'assemblen molt als [[apoïdeus\|abellots]]. ]] [[Fitxer:Daphnis nerii caterpillar 02.jpg\|esquerra\|thumb\|L'estrany aspecte de les erugues dels esfíngids va donar origen al nom de la família (''[[Daphnis nerii]]''). La taca blava no correspon realment a l'ull de l'animal, però l'estratagema deu ser efectiu per intimidar alguns depredadors. ]] Els esfíngids ~~són~~acostumen dea ~~talla~~ser ~~prou~~d'una ~~gran~~grandària considerable i tenen un cos ~~sòlid, fort~~robust i pelut. Les ales són normalment estretes i poderoses, ja que s'han de moure a grans velocitats per permetre el vol al borinot. ~~Tots~~La ~~els~~majoria ~~esfíngids, llevat del [[borinot de la mort]],~~d'espècies tenen una ~~trompa molt llarga i~~espiritrompa ~~prima~~allargada. Utilitzant aquesta trompa, es passen el seu últim estat de la metamorfosi xuclant el nèctar de les flors~~. Prefereixen les flors de~~ ~~les plantes del gènere ''[[Ipomoea]]''~~activament. Per a xuclar les flors, els esfíngids executen vols estacionaris amb batecs molt ràpids de les ales. Així, un borinot xuclant les flors s'assembla molt a un colibrí. ~~Normalment,~~Les flors adaptades a aquest ~~període~~tipus ~~dura~~de ~~entre~~pol·linització 10solen ser tubulars, de colors pàlids o blancs i 25s'obren ~~dies~~durant el vespre i la nit. Aquest conjunt de caràcters és un [[síndrome floral]] anomenat [[esfingofília]]. Altres espècies tenen l'espiritrompa atrofiada i resulta infuncional o parcialment funcional. En el primer cas els adults viuen uns pocs dies, el temps just per trobar parella i fer la posta; és el cas del [[borinot ocel·lat]] (''Smerinthus ocellata'') o del [[borinot del til·ler]] (''Mimas tiliae''), entre d'altres. El segon cas, més particular i concret, afecta unes poques espècies com el [[borinot de la mort]] (''Acherontia atropos''), que té una trompa curta i robusta que l'obliga a alimentar-se de mel (s'infiltra als ruscs d'abelles) i saba dels arbres. == Desenvolupament== Les [[eruga\|erugues]] dels esfíngids són relativament grans i gruixudes. Tenen un apèndix similar a una banya a la zona caudal que fa que siguin fàcils d'identificar, encara que en alguns casos estigui molt reduïda. Són insaciables deboradors de fulles i si es presenten en grans nombres la defoliació pot ser molt important, ara bé, aquest fet no es habitual ja que les femelles solen pondre els ous individualment i en plantes diferents. El nom de la família prové de la postura que adopten aquestes erugues quan se senten amenaçades i de les taques grans que semblen ulls que tenen algunes espècies, com el [[borinot morat]]. Aquesta postura és molt estranya i els dóna l'aspecte d'animal fabulós, com l'[[esfinx]], la figura de la mitologia grega i egípcia. Acabat l'estat larvari, molts borinots romanen en estat de [[crisàlide]] subterrània ~~sota la terra~~ fins a una profunditat de 12 cm. Les espècies d'esfíngids que viuen a les zones temperades de la Terra ~~passen~~acostumen a passar l'hivern en aquest estat.,<ref>[http://www.lepiforum.de/cgi-bin/lepiwiki.pl?Marumba_Quercus Fotos de la metamorfosi completa del borinot dels roures]</ref> a excepció de casos concrets com l'[[esfinx colibrí]] (''Macroglossum stellatarum''), que pots hibernar com a adult infiltrant-se en construccions humanes. == Distribució ==

Esfíngids: diferència entre les revisions