|
== Biografia ==
[[Fitxer:Vasil Levski 1867.jpg|left|thumb|150px|Vasil Levski enamb uniforme de portaestendard]]
VasilVassil Ivanov KountchevKuntxev estva nénéixer leel 6 juilletde juliol de 1837 dansa la villeciutat de [[Karlovo]] alorsllavors soussota dominationdomini ottomaneotomà. SesEls parentsseus étaientpares eren Ivan KountchevKuntxev eti Gina KountchevKuntxev (néenascuda Karaivanova) eti VasilVassil Levski eutva deuxtenir frèresdos etgermans deuxi soeursdues germanes. IlEs va devintfer diacrediaca àa l'âgeedat de 24 ans,anys; c'estés pourper celaaixò qu'ilque estés souventsovint surnommésobrenomenat «El Le diacre diaca», maisperò ilva abandonnaabandonar plusmés tard la religionreligió pourper rejoindreunir-se leal mouvementmoviment de libérationd'alliberament de la BulgarieBulgària.
Inspirat per les idees revolucionàries de [[ GeorgiGueorgui Sava Rakovski]], VasilVassil Levski va anar a [[Belgrad]] en el transcurs de la primavera de 1862. En aquesta ciutat, Georgi Rakovski havia reunit la primera legió búlgara, un allunyamentdestacament militar format per voluntaris intentantque provaven de fer caure el domini otomà. VasilVassil Levski es va integrar en aquesta tropa , però va ser dissolta el 12 de setembre de 1862 i arribase'n tornà a Bulgària. És en aquesta època que va guanyar el pseudònim de «Levski» - semblant al lleó. El seu oncle el dénoncadenuncià a les autoritats otomanes com a rebel i va ser empresonat a [[Plóvdiv |Plovdiv]] durant tres mesos abans de ser finalment afluixatalliberat. Va exercir llavors l'ofici de professormestre. ▼Vasil Ivanov Kountchev va néixer el 6 de juliol de 1837 a la ciutat de [[Karlovo]] llavors sota domini otomà. Els seus pares eren Ivan Kountchev i Gina Kountchev (nascuda Karaivanova) i Vasil Levski va tenir dos germans i dues germanes. Es va fer diaca a l'edat de 24 anys, és per això que és sovint sobrenomenat «El diaca», però va abandonar més tard la religió per unir el moviment d'alliberament de Bulgària.
Inspiré par les idées révolutionnaires de [[Georgi Rakovski]], Vasil Levski se rendit à [[Belgrade]] au cours du printemps 1862. Dans cette ville, Georgi Rakovski avait assemblé la première légion bulgare, un détachement militaire formé par des volontaires cherchant à renverser la domination ottomane. Vasil Levski intégra cette troupe mais elle fut dissoute le 12 septembre 1862 et il rejoint la Bulgarie. C'est à cette époque qu'il gagna le pseudonyme de « Levski » - semblable au lion. Son oncle le dénonca aux autorités ottomanes comme rebelle et il fut emprisonné à [[Plovdiv]] pendant trois mois avant d'être finalement relâché. Il exerça ensuite le métier d'enseignant.
El novembre de 1866, Levski vaes trobartrobà Georgiamb Rakovski a [[Romania]]. DosS'havien agrupescreat dos grups revolucionaris en aquell país, dirigits per PanaïotPanaiot Khitov i Filip Totiou havia estat creat en aquest paísTotiu. Sobre laPer recomanació de Rakovski, VasilVassil Levski es va ferconvertir porte-étendarden deportaestendard l'allunyamentdel destacament de Khitov. L'abril de 1867, el seu grup va travessar el DanubeDanubi a Tutrakan, es va desplaçar a través de la regió de LudogorieLudogòria i va arribar a les muntanyes dels [[Balcans |Balkans]]. Després d'alguns afrontamentenfrontaments, el seu grup es va retirar a [[Sèrbia |Serbie]] l'agost , lloc oon la seva presència va ser tolerada temporalment. VaSe'n tornartornà a Romania i durant l'hivern de 1868 va fer coneixement ambconegué el poeta i revolucionari [[Khristo Botev]] prop de [[Bucarest]]. ▼▲Inspirat per les idees revolucionàries de [[Georgi Rakovski]], Vasil Levski va anar a [[Belgrad]] en el transcurs de la primavera 1862. En aquesta ciutat, Georgi Rakovski havia reunit la primera legió búlgara, un allunyament militar format per voluntaris intentant fer caure el domini otomà. Vasil Levski va integrar aquesta tropa però va ser dissolta el 12 de setembre de 1862 i arriba a Bulgària. És en aquesta època que va guanyar el pseudònim de «Levski» - semblant al lleó. El seu oncle el dénonca a les autoritats otomanes com a rebel i va ser empresonat a [[Plóvdiv|Plovdiv]] durant tres mesos abans de ser finalment afluixat. Va exercir llavors l'ofici de professor.
RebutjantTot rebutjant l'estratègia d'allunyamentsde destacaments formats a l'exteriorsfora de les terres búlgares, VasilVassil Levski va incitar totes les capes de la societat búlgara a la revolució. Sota lael sevaseu impulsióimpuls l'Organització revolucionària interna viuveié el dia. L'objectiu dels comitès creats va ser de preparar un aixecament coordinat. Perseguit per les autoritats otomanes , que oferiaoferien 500 lliures esterlineslires turques per a la seva mort i 1000 per a la seva captura, VasilVassil Levski va tenirhaver recursde recórrer a diverses disfresses per tal escapar a una detenció en el moment dels seusquan viatgesviatjava. CompleixDesenvolupà ununa treballtasca important en la gestió i l'organització de les xarxes revolucionàries de les quals n'era el dirigent. ▼
EllFou fou paratsarrestat el matí del 27 de Desembredesembre de 1872 per les autoritats otomanes. DeInicialment manera inicialfou intérogéinterrogat i empresonat a [[Veliko Tarnovo|Tarnovo]], VasilVassil Levski va ser enviat a [[Sofia]] el 4 de Generdener de 1873. Allà, vafou serportat traduïtdavant enla justícia i va ser torturat. EncaraSi quebé haguésva reconegutreconèixer la seva identitat, no va revelar les seves complicitats i els detalls relatius a la seva organització. MentreQuan quees eratrobava físicament molt debilitadebilitat, les autoritats otomanes el va condemnar Vasil Levski a la [[pena de mort ]] per [[penjament ]]. La seva mort va agreujar la crisi en el moviment revolucionari búlgar i la majoria dels comitès es van desintegrar. Cinc anys després del seu penjament, la guerra[[Guerra russo-turque derussoturca (1877-1878 )]] permisospermeté l'alliberament de Bulgària del jou otomà i això en l'el solcarran de la Insurrecció d'abril 1876. El [[tractat de San Stefano ]] del 3 de març de 1878 posatpermeté enel col·locanaixement d'un Estatestat búlgar autònom. ▼
En novembre 1866, Levski rencontra Georgi Rakovski en [[Roumanie]]. Deux groupes révolutionnaires dirigés par Panaïot Khitov et Filip Totiou avait été créé dans ce pays. Sur la recommandation de Rakovski, Vasil Levski devint porte-étendard du détachement de Khitov. En avril 1867, son groupe traversa le Danube à Tutrakan, se déplaça à travers la région de Ludogorie et atteint les montagnes des [[Balkans]]. Après quelques affrontement, son groupe se retira en [[Serbie]] en août ou leur présence fut tolérée temporairement. Il regagna la Roumanie et durant l'hiver 1868 il fit connaissance avec le poète et révolutionnaire [[Khristo Botev]] près de [[Bucarest]].
▲El novembre de 1866, Levski va trobar Georgi Rakovski a [[Romania]]. Dos agrupes revolucionaris dirigits per Panaïot Khitov i Filip Totiou havia estat creat en aquest país. Sobre la recomanació de Rakovski, Vasil Levski es va fer porte-étendard de l'allunyament de Khitov. L'abril de 1867, el seu grup va travessar el Danube a Tutrakan, es va desplaçar a través de la regió de Ludogorie i va arribar a les muntanyes dels [[Balcans|Balkans]]. Després alguns afrontament, el seu grup es va retirar a [[Sèrbia|Serbie]] l'agost o la seva presència va ser tolerada temporalment. Va tornar a Romania i durant l'hivern 1868 va fer coneixement amb el poeta i revolucionari [[Khristo Botev]] prop de [[Bucarest]].
Rejetant la stratégie de détachements formés à l'extérieurs des terres bulgares, Vasil Levski incita toutes les couches de la société bulgare à la révolution. Sous son impulsion l'Organisation révolutionnaire interne vis le jour. L'objectif des comités créés fut de préparer un soulèvement coordonné. Persécuté par les autorités ottomanes qui offrait 500 livres turques pour sa mort et 1000 pour sa capture, Vasil Levski eut recours à des déguisements pour échapper à une arrestation lors de ses voyages. Il accomplit un travail important dans la gestion et l'organisation des réseaux révolutionnaires dont il était le dirigeant.
▲Rebutjant l'estratègia d'allunyaments formats a l'exteriors de les terres búlgares, Vasil Levski va incitar totes les capes de la societat búlgara a la revolució. Sota la seva impulsió l'Organització revolucionària interna viu el dia. L'objectiu dels comitès creats va ser de preparar un aixecament coordinat. Perseguit per les autoritats otomanes que oferia 500 lliures esterlines turques per a la seva mort i 1000 per a la seva captura, Vasil Levski va tenir recurs a disfresses per escapar a una detenció en el moment dels seus viatges. Compleix un treball important en la gestió i l'organització de les xarxes revolucionàries de les quals era el dirigent.
Il fut arrêtés le matin du 27 Décembre 1872 par les autorités ottomanes. Initialement intérogé et incarcéré à [[Tarnovo]], Vasil Levski fut envoyé à [[Sofia]] le 4 Janvier 1873. Là, il fut traduit en justice et torturé. Bien qu'il ait reconnu son identité, il ne révéla pas ses complicités et les détails relatifs à son organisation. Alors qu'il était physiquement très affaiblit, les autorités ottomanes condamna Vasil Levski à la peine de mort par pendaison. Sa mort aggrava la crise dans le mouvement révolutionnaire bulgare et la plupart des comités se désintégrèrent. Cinq ans après sa pendaison, la guerre russo-turque de 1877-1878 permis la libération de la Bulgarie du joug ottoman et ceci dans le le sillage de l'Insurrection d'avril 1876. Le traité de San Stefano du 3 mars 1878 mis en place un Etat bulgare autonome.
▲Ell fou parats el matí del 27 de Desembre de 1872 per les autoritats otomanes. De manera inicial intérogé i empresonat a [[Veliko Tarnovo|Tarnovo]], Vasil Levski va ser enviat a [[Sofia]] el 4 de Gener de 1873. Allà, va ser traduït en justícia i va ser torturat. Encara que hagués reconegut la seva identitat, no va revelar les seves complicitats i els detalls relatius a la seva organització. Mentre que era físicament molt debilita, les autoritats otomanes va condemnar Vasil Levski a la pena de mort per penjament. La seva mort va agreujar la crisi en el moviment revolucionari búlgar i la majoria dels comitès es van desintegrar. Cinc anys després del seu penjament, la guerra russo-turque de 1877-1878 permisos l'alliberament de Bulgària del jou otomà i això en l'el solc de la Insurrecció d'abril 1876. El tractat de San Stefano del 3 de març de 1878 posat en col·loca un Estat búlgar autònom.
== Citacions ==
| 