Vassil Levski: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Levski es recordat amb diversos monuments a tota Bulgària, i nombroses institucions nacionals porten el seu nom. El 2007, va encapçalar un sondeig de la televisió a tot el país com el búlgar més gran de tots els temps.
==
[[Fitxer:Vasil Levski 1867.jpg|left|thumb|150px|Vassil Levski amb uniforme de portaestendard]]
Vassil Ivanov Kuntxev va néixer el 6 de juliol de 1837 a la ciutat de [[Karlovo]] llavors sota domini otomà. Els seus pares eren Ivan Kuntxev i Gina Kuntxev (nascuda Karaivanova) i Vassil Levski va tenir dos germans i dues germanes. Es va fer diaca a l'edat de 24 anys; és per això que és sovint sobrenomenat «El diaca», però va abandonar més tard la religió per unir-se al moviment d'alliberament de Bulgària.
== Ideari ==
Inspirat per les idees revolucionàries de [[Gueorgui Sava Rakovski]], Vassil Levski va anar a [[Belgrad]] en el transcurs de la primavera de 1862. En aquesta ciutat, Rakovski havia reunit la primera legió búlgara, un destacament militar format per voluntaris que provaven de fer caure el domini otomà. Vassil Levski es va integrar en aquesta tropa, però va ser dissolta el 12 de setembre de 1862 i se'n tornà a Bulgària. És en aquesta època que va guanyar el pseudònim de «Levski» - semblant al lleó. El seu oncle el denuncià a les autoritats otomanes com a rebel i va ser empresonat a [[Plóvdiv]] durant tres mesos abans de ser finalment alliberat. Va exercir llavors l'ofici de mestre.
El novembre de 1866, Levski es trobà amb Rakovski a [[Romania]]. S'havien creat dos grups revolucionaris en aquell país, dirigits per Panaiot Khitov i Filip Totiu. Per recomanació de Rakovski, Vassil Levski es va convertir en portaestendard del destacament de Khitov. L'abril de 1867, el seu grup va travessar el Danubi a Tutrakan, es va desplaçar a través de la regió de Ludogòria i va arribar a les muntanyes dels [[Balcans]]. Després d'alguns enfrontaments, el seu grup es va retirar a [[Sèrbia]] l'agost, lloc on la seva presència va ser tolerada temporalment. Se'n tornà a Romania i durant l'hivern de 1868 conegué el poeta i revolucionari [[Khristo Botev]] prop de [[Bucarest]].
A finals de la [[dècada del 1860]], Levski va desenvolupar un projecte revolucionari, que va influir notablement en el moviment d'alliberament búlgar. El seu projecte establia l'obtenció de l'alliberament nacional de [[Bulgària]] mitjançant l'alçament armat de tots els búlgars de l'Imperi otomà. La insurrecció seria preparada, controlada i coordinada per una organització revolucionària central, de la qual dependrien diversos comitès revolucionaris locals estesos per tota Bulgària, i que operarien al marge de qualsevol influència estrangera. El projecte de Levski va ser adoptat després dels repetits fracassos de les idees de Rakovski, que consistien bàsicament en la invasió de Bulgària per part de destacaments armats (txeti) des dels països veïns, per tal d'atiar de forma externa una rebel·lió general que provoqués l'alliberament de Bulgària .
Tot rebutjant l'estratègia de destacaments formats fora de les terres búlgares, Vassil Levski va incitar totes les capes de la societat búlgara a la revolució. Sota el seu impuls l'Organització revolucionària interna veié la llum. L'objectiu dels comitès creats va ser de preparar un aixecament coordinat. Perseguit per les autoritats otomanes, que oferien 500 lires turques per la seva mort i 1000 per la seva captura, Vassil Levski va haver de recórrer a diverses disfresses per tal escapar a una detenció quan viatjava. Desenvolupà una tasca important en la gestió i l'organització de les xarxes revolucionàries de les quals n'era el dirigent.▼
Levski també va desenvolupar la forma del futur govern de Bulgària-una [[república]] democràtica (que també va descriure com una república pura i sagrada), establerta sobre els principis de la Carta dels Drets Humans i del Ciutadà de la [[Revolució Francesa ]]. Mitjançant aquests principis es garantiria la llibertat d'expressió, idees i associació a Bulgària. Levski també va defensar que tots els grups religiosos i ètnics de la Bulgària alliberada (búlgars, turcs, jueus i altres) gaudissin d'iguals drets. Va reiterar que els revolucionaris búlgars lluitaven contra el govern opressor del sultà otomà, no contra el poble turc i la seva religió.
Levski no tolerava la corrupció en el moviment revolucionari i va insistir que un revolucionari havia de ser "just, valent i magnànim". En una ocasió va afirmar que no desitjava cap posició oficial després de l'alliberament de Bulgària, sinó que aniria a "altres nacions esclaves" per ajudar-les en el seu alliberament.
▲
== Detenció i execució ==
|