Limfòcit T: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m el senyal
Línia 60:
L’activació s’inicia amb l’interacció entre TCR i el pèptid antigènic. La baixa afinitat d’aquesta interacció es veu potenciada per la presència de coreceptors, com el CD4, i altres molècules de membrana, que la reforcen i tradueixen la senyal activadora a l’interior de la cèl·lula.
 
Aquesta interacció activa una complexa cascada de reaccions bioquímiques, en què són essencials les cinases i les fosfatases. Aquestes culminen amb l’activació i expressió de diversos gens, com el IL-2 (interleucina-2) i el del seu receptor, per a la proliferació clonal i diferenciació dels limfòcits T en subpoblacions. La secreció autocrina de IL-2 fa que els limfòcits T surtin de la fase G0, entrin i progressin en el cicle cel·lular. Tot i així, també són necessàries una sèrie de senyals coestimuladorescoestimuladors. L’absència de cooperació entre la interacció TCR-pèptid-MHC i les senyals coestimuladorescoestimuladors porten a un estat d’incapacitat de resposta immune, anergia.
AquestesAquests senyals addicionals consisteixen en:
 
* Citocina IL-1, subministrada per la CPA.