Limfòcit T: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m el senyal |
m el senyal |
||
Línia 25:
Els mecanismes pels quals es genera la diversitat del TCR són la gran flexibilitat d’imprecisió en les unions dels segments de [[ADN|DNA]], l’alineació per escissió intrònica i la unió de les dues cadenes variables. Aquests receptors, de la mateixa manera que ho fan els anticossos, es formen per recombinació somàtica d’un nombre limitat de segments genètics, a partir dels quals poden originar-ne milions de receptors diferents segons la combinació de cadenes α i β, amb una indeterminació a la unió que augmenta encara més aquesta diversitat.
La transducció
==Maduració i selecció dels limfòcits T==
Línia 53:
El mecanisme d’actuació de cada limfòcit T és diferent. Tot i així, a diferència dels [[Limfòcit B|limfòcits B]] que reconeixen l’antigen directament, tots s’activen mitjançant la presentació d’antígens. L’agent patogen és capturat per les cèl·lules presentadores d’antígens (CPA), majoritàriament [[macròfag|macròfags]], que degraden l’antigen. D’aquesta manera, els pèptids simples (de 10 aminoàcids aproximadament) de les proteïnes de la superfície de l’agent s’uneixen específicament al complex major d’histocompatibilitat (MHC) del macròfag. En aquest cas, el receptor dels limfòcits T (TCR) és específic pel complex pèptid-MHC, que constitueix un epítop o determinant antigènic lineal. I, per tant, el MHC i els pèptids s’exposen a la membrana del macròfag activat que circula pel torrent sanguini per tal de trobar limfòcits. Conseqüentment, el seu receptor reconeix els pèptids derivats de proteïnes antigèniques, presents a la superfície de les CPA, i el limfòcit T s’activa.
===Activació i senyal
[[File:T cell activation-es.png|thumb|Procés d'activació dels limfòcits T.]]
Els limfòcits T verges són cèl·lules que es troben a la fase G0 del cicle cel·lular i s’han d’activar per començar la seva proliferació i diferenciació.
L’activació s’inicia amb l’interacció entre TCR i el pèptid antigènic. La baixa afinitat d’aquesta interacció es veu potenciada per la presència de coreceptors, com el CD4, i altres molècules de membrana, que la reforcen i tradueixen
Aquesta interacció activa una complexa cascada de reaccions bioquímiques, en què són essencials les cinases i les fosfatases. Aquestes culminen amb l’activació i expressió de diversos gens, com el IL-2 (interleucina-2) i el del seu receptor, per a la proliferació clonal i diferenciació dels limfòcits T en subpoblacions. La secreció autocrina de IL-2 fa que els limfòcits T surtin de la fase G0, entrin i progressin en el cicle cel·lular. Tot i així, també són necessàries una sèrie de senyals coestimuladors. L’absència de cooperació entre la interacció TCR-pèptid-MHC i
Aquests senyals addicionals consisteixen en:
Línia 68:
* Citocina IL-6, de la CPA
* Senyal resultant del contacte entre molècula B7 de la CPA i la CD28 del limfòcit T. És
==Referències==
| |||