Magnetoscopi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m el senyal
Línia 19:
== El sistema Betacam ==
 
El desenvolupament per part de [[Sony]] del sistema U-matic donà lloc al sistema [[Betacam]] (cap a l'any 1985), que utilitzava cassets amb cintes de 1/2 polzada i tenia unes característiques tècniques millors que les versions anteriors. Ja no gravaven amb lael senyal compostacompost de vídeo sinó amb lael senyal per components, amb els components R-Y, B-Y i Y pel que donava un pas a la universalització del sistema de TV. Amb aquest nou format de gravació es començà a integrar el magnetoscopi en les càmeres de ENG, naixent els equips anomenats camcorders o "camascopi".
En 1987 Sony millora la cinta magnètica passant a gravar en cintes de metall en lloc de les anteriors d'òxid. Açò unit a incorporacions tècniques importants fan que es cree un nou sistema anomenat Betacam SP que es va universalitzar i vingué a substituir a tots els sistemes anteriors, tant de ENG (informatius) com de producció. L'èxit fou tal que fins al començament del segle XXI fou el sistema de gravació universalment utilitzat per totes les cadenes de TV, fins l'arribada que amb l'arribada del nou sistema de gravació digital, la majoria de les TV han començat a substituir els antics sistemes de gravació analògica pels nous formats digitals.
Durant l'era analògica hi hagué diversos intents per part d'altres cases com la japonesa Mashushita-Panasonic, de desenvolupar altres formats també de gravació de components i en cassets de mitja polzada com foren els M-I i M-II, però tingueren un èxit escàs en gran part per la tardança a l'hora d'eixir al mercat on ja regnava el Betacam SP.