Via Egnàcia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Via_Egnatia-en.jpg|300px400px|thumb|right|Antiga ruta de la Via Egnatia]]

La '''Via Egnatia''' o '''Via Egnàcia''' (en [[albanésalbanès]] ''Rruga Egnatia'', en [[macedonimacedònic]] Виа Игнација, en [[idioma grec|grec]]: Εγνατία Οδός) era una [[calçadavia romana|via]] construidaconstruïda pels [[Imperiantiga RomàRoma|romans]] al voltant del [[146 a. C.aC]] Fou dita així per [[CaiusGai EgnatiusEgnaci]], [[procónsulprocònsol]] de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de lal'antiga [[Ilíria|antiga IliriaIl·líria]], [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], i [[Tràcia]], travessant la moderna [[Albània]], [[República de Macedònia]], [[Grècia]], yi [[Turquia]]. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del [[mar Adriàtic]] fins a [[Bizanci]].

Des d'[[ApolòniaApol·lònia d'IlíriaIl·líria]] es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té [[miliarimil·liari]]s fins a [[Cipsela]] (l'actual ''Ipsala'' turca) i el riu [[Hebre]], el que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradúagradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 [[estadis]]; però, segons el càlcul de [[Polibi]], que afegix dos [[pletre]]s, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, deu afegir-se la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen de [[Durrës|Epidamne]] i els que ixen d'ApolòniaApol·lònia, després de recórrer igual distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egantia, però a la primera part li deien a més camí de Candavia, que és una muntanya d'Ilíria, on conduïx este camí, entre la ciutat de [[Liquindos]] i un lloc anomenat Piló, que separa IlíriaIl·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per la [[Heraclea Lincestis]], [[Licestis]] i els Eorli, a la ciutat d'[[ÉdessaEdessa]], a la de [[PellaPel·la (Macedònia)|Pel·la]] i fins a [[Salònica]].

Als [[península balcànica|Balcans]] hi ha una íntima connexió entre el [[exércitexèrcit romà]] i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobre tot, obra de l'exércitexèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus anabals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exércitexèrcit deixava al seu pas veterans que s'instalaveninstal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les [[legions romanes|legions]] i, fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la penínuslapenínsula, va ser la Via Egnatia, anomenada pels [[arrumàaromà|arrumansaromans]] ''Calea Mare'' ("via gran"). Des de la seua construcció (entre (entre [[146 a. C.aC|146]]-[[125 a. C.aC]] fins al [[segle VII]], açò és, més de huit segles, va ser una vertadera ruta de [[romanització]], la connexió més curta entre [[Roma]] i [[Constantinoble]].

No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via Egnatia es troben una bona part dels més importants nuclis arrumansaromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de [[Dyrrachium]] (Durrës) i ApolóniaApol·lonia, entre els quals viuen els arrumans de [[Muzàquia]], s'unien a [[Clodània]]; des d'allí la via passava per [[Ohrid]], Heraclea Lincestis (Bítola), ÉdessaEdessa, per Filípolis —[[Plovdiv]], a [[Bulgària]]— i [[Oescus]], a la marge dreta del [[Danubi]], on entrava a [[Tràcia]] continuant fins a Constantinoble.

Per esta ruta van circular els famosos caravaners i comerciants arrumansaromans que es dirigien fins a [[Venècia]] o [[Dubrovnik|Ragusa]] (i des d'allí a [[Mesina]], [[Ancona]] i [[Sardenya]]) finasfins a mitjans del segle XVIII, quan van abandonar el comerç amb [[Itàlia]] a favor d'[[Hongria]], [[Àustria]] i [[Alemanya]].

La Via Egnatia va ser reparada i extendidaextesa en diverses ocasions. Va permanéixerPersistí com a una ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'[[Imperi bizantí]], connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Ohrid, [[Salònica]], [[Perint]] i finalment Constantinoble, al [[Bòsfor]]. Quasi tot el comerç terrestre bizantí amb Europa occidental viatjaba al llarg de la Via Egnatia. Durant les [[Croades]], els exércits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de creuar fins a l'[[Àsia Menor]]. En la [[Quarta Croada]], el contro de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'[[Imperi Llatí]] com per al seu successor, l'[[Imperi de Nicea]] i el [[Despotat d'Epir]].

[[Categoria:MacedòniaBalcans]]