Revisió del 18:04, 19 des 2011 modifica Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Trec inacabat desprès de setmanes inactiu ← Edició anterior		Revisió del 23:10, 22 juny 2012 modifica desfés 83.53.212.9 (discussió) s de més Edició següent →
Línia 4: El '''cimaci''' (de [[llatí]] ''cimacium'' i aquest del [[grec]] κύμα, ona) és una motllura corba amb forma de S (és a dir, dos semicercles), amb funció tant estètica com estructural, que s'ha utilitzat en l'[[Arquitectura clàssica]] fins al segle XIX, quan els nous materials ([[acer]] i [[formigó]]) van generar una [[arquitectura moderna\|nova arquitectura]] que no es basava en els cànons clàssics. Actualment els cimacis s'utilitzen en obres de [[Restauració (art)\|restauració]] en monuments, o bé en treballs de [[ebenisteria]]. En l'ús general, s'entén aquell conjunt de motllures que serveix per coronar un element arquitectònic, com un [[pedestal]] o una [[mènsula]], com a sinònim del terme coronació. A la [[arquitectura de l'antiga Grècia]] i a l'[[arquitectura de l'Antiga Roma]] es deia avenc i constituïa l'element terminal de la [[cornisa]] (amb una motllura) sovint enriquida amb perforacions per permetre l'evacuació de l'aigua de pluja des de la coberta. Aquestes perforacions es denominen [[trencaaigües]] s, i solien estar decorades amb caps de lleó. L'avenc també estava adornada amb [[palmeta]] si altres elements decoratius. El cimaci constituïa l'element més característic de l'ordre utilitzat en la [[arquitectura romànica]], ja que normalment els capitells no es basaven en l'ordre clàssic. En lloc del prim [[Àbac (arquitectura)\|àbac]] utilitzat en l'ordre clàssic, es posava un gruix cimaci tallat, que feia les vegades d'àbac i de cimaci al mateix temps, i que servia per descarregar sobre el capitell les tensions provocades en els [[Arc (construcció)\|arcs]]. == Bibliografia ==

Cimaci: diferència entre les revisions